Entrades
Mala gestió empresarial dels òrgans de gestió. Val a dir que bona part de les propostes recollides en els successius posts que publiquem obeeixen a algunes experiències conegudes, propiciades per la crisi econòmica actual bàsicament al món occidental però especialment a Europa, que han esclatat amb més força en estats que apliquen determinades normatives i praxis força relaxades per a determinades empreses, com és el cas de l'Estat espanyol. En els apartats anteriors, malgrat que s'apliquin els principis que hem indicat com a bàsics, que són el de confiança prèvia i el d'innocència, en aquest cas als òrgans d'administració responsables…
Re-disseny dels concursos de creditors, amb la mirada posada especialment en les pimes. Si existeix alguna llacuna pràctica en la legislació mercantil espanyola és en la llei que regula fallides i concursos de creditors. En aquest apartat ens dedicarem a aquests darrers, i no podem començar a tractar aquest apartat sense tornar a fer esment de la idiosincràsia concreta del teixit empresarial català, que està format bàsicament per pimes. També en aquest cas, la llei espanyola està dissenyada pensant en grans companyies i en pressupostos que permeten fer enormes provisions per a aquestes situacions de maltempsada. No és viable per…
En altres posts, referent a les relacions universitats-empreses, advocàvem per regular i impulsar unes relacions més estretes, sense arribar a proposar una obligatorietat. En el cas d'ensenyament professional, creiem que cal anar un pas més endavant i establir la obligatorietat de les relacions. Aquest torna a ser un punt especialment sensible a Catalunya, ateses les experiències no massa reeixides ja esmentades en el sentit que ens ocupa. La regulació normativa, per tant, ha de ser especialment curosa i transparent i les inspeccions, el més incisives possibles. En aquest, com en altres casos que ja hem referit, les mencionades inspeccions haurien…
Democratització de les Cambres de Comerç. En un teixit empresarial farcit de pimes, el seu suport institucional, el seu assessorament, els impulsos comercials, les respostes a les seves qüestions bàsiques en definitiva han de trobar un recolzament o bé en el mercat mitjançant empreses de serveis especialitzades o bé en organitzacions fàcilment homologables per l'Administració. Les Cambres de Comerç en són una bona eina, en tant que entitats per definició sense ànim de lucre. Però per a aconseguir-ho, cal que es democratitzin realment de soca-rel. No es poden permetre estatuts i reglaments que no recullin l'esperit i la seva pròpia…