Re-disseny dels concursos de creditors, amb la mirada posada especialment en les pimes.
Si existeix alguna llacuna pràctica en la legislació mercantil espanyola és en la llei que regula fallides i concursos de creditors. En aquest apartat ens dedicarem a aquests darrers, i no podem començar a tractar aquest apartat sense tornar a fer esment de la idiosincràsia concreta del teixit empresarial català, que està format bàsicament per pimes.
També en aquest cas, la llei espanyola està dissenyada pensant en grans companyies i en pressupostos que permeten fer enormes provisions per a aquestes situacions de maltempsada. No és viable per a una pime o una microempresa, com ja hem esmentat anteriorment, que el sistema no doni altra solució al problema de viabilitat econòmica d'una empresa que l'agreujament d'aquest problema.
Cal, per tant, dissenyar unes noves normatives de dalt a baix, que garanteixin al màxim possible els drets dels creditors, que en re-dissenyin les prioritats de pagament i que serveixin per evitar fallides, que no signifiquin per se un augment de la descapitalització de les empreses i a més a més que sigui un procediment absolutament àgil i sobretot no punyent per als empleats.
Atès que el procés ha de caure en l'àmbit de la Justícia per donar validesa jurídica i mercantil a les decisions que es prenguin, si la praxis d'aquesta es veu modificada en el sentit que hem proposat en aquest treball, l'agilitat estarà garantida. Però a més a més els processos no poden ser ni tant onerosos ni tant dificultosos ni tant tortuosos com ho són actualment.
Per exemple, el fet de la presentació d'un concurs voluntari de pagaments no ha de pressuposar ni que els òrgans d'administració hagin fet malament la seva feina ni que no siguin capaços de reflotar la situació econòmica amb ajudes regulades. Per tant, comença no tenint cap sentit l'obligatorietat del nomenament judicial d'un nou òrgan administrador professional, que afegirà costos normalment més elevats que els que l'òrgan genèric generaria, i que tampoc ni és garantia plena de solvència ni d'honestedat professional, com malauradament es pot demostrar.
Com l'exemple anterior s'haurien de desgranar aquelles situacions genèriques que es donen per re-dissenyar-ne la normativa global amb el punt de mira posat en l'agilitat, els costos i els resultats, especialment de les pimes i microempreses.
En posar en pràctica aquesta normativa es podrà netejar el teixit mercantil d'empreses tancades com se'n diu "a l'espanyola" i s'aconseguirà que els concursos de creditors siguin creïbles i evitar que s'utilitzin per fer o bé fallides encobertes o bé enriquiments il·lícits d'alguns empresaris sense ètica, que compten amb l'assessorament de gabinets d'advocats sense escrúpols amb minutes d'honoraris molt inflades i amb la connivència d'administradors concursals professionals.
Aquest és un apartat molt important per a donar seguretat i confiança a les estructures i entitats comercials i inversores que han de convertir-se en els protagonistes d'un Estat business friendly com el què estem defensant.
No és un treball tampoc fàcil ni immediat. Per això proposem que en la mesura del possible, aquest tema es comenci a impulsar des de la Generalitat, per tal que l'embrió de la redacció d'aquesta normativa ja estigui tècnicament, filosòfica i jurídica desenvolupat en el moment de la proclamació de Catalunya com a nou Estat. El treball inicial es podria fer perfectament des de les associacions d'empresaris i el Col·legi d'Advocats, amb destacada presència d'advocats laboralistes.
No incloem com a partícips en aquest apartat, en canvi, les entitats sindicals perquè proposem un canvi radical en el seu disseny, el qual no hi haurà hagut encara temps de realitzar. Entenem que les actuals entitats sindicals, com a tals, difícilment podrien col·laborar en una nova redacció del projecte partint d'unes estructures, uns procediments i uns objectius que considerem en aquest treball que cal superar per fer de Catalunya un Estat amb benestar, però competitiu en el món global.
Re-disseny de fallides i liquidacions.
Seguint en la línia anterior, proposem de re-dissenyar les lleis relatives a fallides i liquidacions, pensant també en el teixit empresarial català.
Tant en aquest apartat com en l'anterior de concursos de creditors cal començar estudiant totes aquelles solucions que les lleis actuals proposen i que siguin viables des de la nova visió, per tant susceptibles de ser mantingudes, així com també s'ha de valorar la possibilitat de què existeixin camins diferents per a empreses de diferents dimensions, tal com ja hem apuntat en la introducció.
Necessitem clarificar, simplificar i fer menys oneroses les fallides, però especialment les liquidacions d'empreses per tenir un espai econòmico-empresarial el més real possible, amb lo qual facilitarem les tasques bàsiques i inspectores de les diferents àrees de l'Administració. No cal dir que aquesta espiral positiva anirà en benefici de l'economia global del país.
Quin sentit té que l'Agència Tributària, les Administracions locals o l'Administració laboral tinguin als seus arxius físics o virtuals un munt d'empreses fantasma, que generen automàticament processos d'informació, d'inspecció, de seguiment,... en definitiva de despesa pública innecessària?
Per a dur-ho a terme, proposem un sistema semblant al de l'anterior apartat, en un treball en paral·lel amb el de les normatives dels concursos de creditors, però constituint un equip diferent que se'n responsabilitzi.
Ara bé, els dos grups de treball haurien d'estar coordinats per arribar al moment de l'aprovació legislativa dels projectes conjuntament i sense entrar en contradiccions entre sí. Possiblement caldria fer recaure aquesta coordinació en la MCT (Mesa Catalana del Treball).