En altres posts, referent a les relacions universitats-empreses, advocàvem per regular i impulsar unes relacions més estretes, sense arribar a proposar una obligatorietat. En el cas d'ensenyament professional, creiem que cal anar un pas més endavant i establir la obligatorietat de les relacions.
Aquest torna a ser un punt especialment sensible a Catalunya, ateses les experiències no massa reeixides ja esmentades en el sentit que ens ocupa. La regulació normativa, per tant, ha de ser especialment curosa i transparent i les inspeccions, el més incisives possibles.
En aquest, com en altres casos que ja hem referit, les mencionades inspeccions haurien d'estar sota la tutela de les Agències Antifrau corresponents, que al seu torn no poden estar adscrites al poder executiu. La possible solució en aquests casos seria preveure aquestes agències amb adscripció al poder legislatiu, però dirigides i desenvolupades per membres i cossos adscrits al poder judicial, i amb sistemes netament judicials. La figura del Fiscal, doncs, cau de ple en aquesta definició.
La regulació de l'obligatorietat entenem que hauria de posar especial èmfasi en l'aprenentatge real en un entorn real de les persones que tenen interès en desenvolupar uns estudis professionals. Per aconseguir-ho no n'hi ha prou amb determinar un nombre d'hores a justificar en alguna empresa destinatària, sinó que l'aprenentatge hauria de tenir en compte també les relacions laborals completes, exceptuant les merament administratives.
No perdem de vista que la realitat professional i laboral és molt més complexe que practicar una sèrie de rutines, ja que inclou també aspectes relacionals, jeràrquics i socials. Les empreses que s'avinguessin a tenir estudiants de FP entre els seus recursos humans haurien de gaudir d'un nivell d'estalvi fiscal equivalent a les càrregues socials suportades, però incorporant l'aprenent/a en l'estructura productiva e
n tots els seus sentits.
En el cas de què les nostres propostes de responsabilització individual que trobarem en l'apartat laboral poguessin ser aplicades, caldria rebaixar els costos laborals de les empreses per a aquests becaris o aprenents en l'import que aquests cotitzin a la Seguretat Social i, si convé, el poder executiu hauria de preveure altres ajudes de tal forma que pogués dirigir el factor humà cap a sectors on les empreses tinguessin més futur.
Per poder preveure les actuacions més oportunes a realitzar per part de l'Administració tant en l'apartat de la formació professional com en l'anterior, relatiu a les universitats, aquesta s'hauria de dotar d'una agència de prospecció de les derives econòmico-empresarials futures a mig termini, en la què aportessin els seus coneixements tant tècnics com empresaris. Per aquest motiu, no seria debades que aquesta agència estigués participada per membres de les Cambres de Comerç i/o d'entitats relacionades amb el món econòmic i empresarial, a més a més de membres del centre d'estudis públic corresponent, i sota la direcció de la MCT.
El personal que participés en aquesta Agència no tindria una especial remuneració per aquest motiu, sinó que aquestes passarien a formar part de les seves tasques habituals de la seva responsabilitat, ja que la dedicació temporal seria parcial.