Introducció

El principal motiu d'aquest treball és la irresponsabilitat en que cauríem de no preveure, en les dates que corren, la possible independència política i la creació d'un nou Estat en el territori del què hores d'ara es coneix com el Principat de Catalunya.

El fet que aquest potencial Estat Independent estigués ubicat econòmicament i política dins o fora de la UE en aquest cas gairebé no té cap mena de rellevància, com veurem al final de l'estudi. Solament afecta a unes determinades propostes concretes, que vindrien afectades o no per les normatives UE.

Entenem que fora molt irresponsable no preveure aquesta via política com altament probable, un cop acceptada la demostració reiterada sobre la inviabilitat econòmica d'una Catalunya autonòmica dins de l'Estat Espanyol, si hom no està des de l'interior de Catalunya disposat a assumir una exagerada càrrega fiscal en favor d'altres regions d'Espanya menys desenvolupades, les quals actualment, per afegitó i al seu torn seguint l'entorn legal vigent, trenquen sistemàticament el principi d'ordinalitat fiscal lògic i assumible en una organització política estatal que vulgui preveure la viabilitat de la seva continuïtat des del punt de vista econòmic.

No és objecte d'aquest treball la història comparativa, ni recent ni llunyana, però caldrà fer unes referències obligades al passat des del punt de vista econòmico-empresarial per entendre algunes de les propostes de futur que hi inclourem.

En primer lloc, cal deixar ben palès que el present treball es desenvolupa des d'uns punts de vista absolutament pragmàtics i, per tant, des d'unes bases sòcio-econòmiques determinades. No ens agradaria etiquetar en cap sentit el conjunt de propostes que recollim, però no amagarem que la premissa bàsica sobre la que s'assentarà és la de que la base econòmica d'una societat està en la iniciativa privada, és a dir la iniciativa de l'individu en tant que part indivisible de la societat en la qual forma part. Estem convençuts que cap ens amb indefinició específica a la seva direcció pot substituir l'individu com a cèl·lula inicial a partir de la que es crearan éssers vius molt més complexos, com són les empreses. Tinguin la dimensió que tinguin.

Per tant, entenem que la base de qualsevol economia de qualsevol signe és la iniciativa privada i que les diverses Administracions la única aportació, però molt important, que poden fer-hi és la d'esdevenir un llast o un impuls d'aquelles iniciatives.

En segon lloc ens basarem en el nostre convenciment de que les Administracions han de ser una eina de contrapès i de conducció macro. Per això tenen una responsabilitat normativa, reguladora, d'àrbitre, sancionadora i re-distributiva que influeix sense remei en les economies de les empreses i, a la llarga, modifica simultàniament des de la macroeconomia estatal fins a la microeconomia dels individus i/o les famílies. Aquí rau la importància, la força i la responsabilitat de les Administracions.

La gestió dels pilars de l'anomenat Estat del Benestar no és una tasca ni fàcil ni senzilla; no descobrirem res afirmant tal hipòtesi. Per aquest motiu també cal pensar en aplicar al sector públic algunes de les regles que proposem per al sector privat, com és l'imprescindible meritocràcia en la funció pública, però també en la pròpia essència del sistema de partits polítics que competiran per a gestionar el sistema democràtic.

No hem fet referència prèvia a que qualsevol de les propostes d'aquest treball se sustentarà en un Estat democràtic i de dret perquè considerem aquesta afirmació absolutament innecessària per òbvia. Qualsevol d'aquestes propostes segurament no fora possible en un entorn no democràtic. El que potser sí que cal fer esment sense cap mena de complex és en que intenten buscar l'equilibri, existent en l'inici de qualsevol relació humana, que proporciona l'honestedat. És a dir, creiem que cal crear des d'aquesta perspectiva, d'una forma constructiva, encara que sense perdre de vista aquelles desviacions que es puguin preveure i les sancions que sembli necessari que s'hi han d'aplicar. Ras i curt: el treball parteix de la presumpció d'innocència i d'honestedat de totes les parts però no proposa una filosofia de “lliri a la mà”.

Com es veurà, al llarg d'aquest treball hi apareixen dos elements obsessivament reiteratius, encara que en alguns casos ens arribin a dur a propostes “políticament incorrectes”, que són l'essència del seu tarannà: sentit comú i agilitat. Això malgrat saber per experiència que aquests elements han estat gairebé tabú en cercles pròxims a les polítiques d'economia i empresa, i també a les organitzacions satèl·lits que n'han fet de la pròpia existència solució i problema alhora.

Estem convençuts de que els pitjors mals a una economia de mercat són en primer lloc la falta d'educació i en segon lloc la reducció psicològica del factor humà a simple i impersonal “factor treball” i l'exagerada rigidesa. Ambdues qualitats han portat la nostra societat a l'excés de normatives, la multiplicitat d'Administracions, la presumpció de culpabilitat (no solament en el sentit jurídic del terme), les sobredimensionades normes de seguretat de tota mena (financeres, fiscals, sanitàries i higièniques, industrials...) i les seves respectives inspeccions, i en un intent de cerca de solucions al respecte ens duran a la tendència de prioritzar propostes que puguin esdevenir més àgils, més senzilles i més “ergonòmiques” des de la psicologia d'empresa, sense oblidar que sigui també la dels ciutadans. A aquests darrers, siguin contractats o contractants, caldrà exigir-los des de l'inici un grau màxim de compromís en la millora de l'educació.

Partirem d'una base real, que és que la gran majoria d'emprenedors, autònoms i empresaris privats aposten bàsicament per a l'èxit en el desenvolupament dels seus projectes sense comptar amb cap possible trencament de les normes ni de les relacions sòcio-laborals. Ni la gran majoria dels col·laboradors disposats a llogar les seves aptituds per a una empresa compten l'incompliment entre les seves possibilitats. Però ambdues actituds coincidents s'han de veure refermades per un teixit político-administratiu coherent que impulsi la meritocràcia i penalitzi amb fermesa i rigor les especulacions amb el bé comú. Fugirem en definitiva en aquest memoràndum de que la casuística es converteixi en norma automàticament, ja que això comporta la multiplicitat de normes inservibles abans esmentades, que ni es compleixen ni es fan complir, amb lo qual es transmet implícitament a la societat un degoteig constant de missatges d'arbitrarietat i d'impunitat en la transgressió de les normes. Un exemple molt entenedor per a tothom en són els límits de velocitat per a turismes implantats a les autopistes, absurdament inamovibles en el mateix període de temps en què l'evolució dels vehicles ha estat una autèntica revolució.

Les propostes que recollim, també cal advertir-ho, preveuen evitar l'abús en tots els sentits i de totes les parts. Una recent decisió governamental espanyola ens servirà d'exemple: es pretén gravar amb taxes i impostos les economies privades, tant d'empreses com de famílies, que hagin invertit en sistemes fotovoltaics per a consum propi d'electricitat, en un intent recaptador de no deixar cap espai energètic lliure de gravamen, com si la inversió en energies renovables no hagués proporcionat ja uns ingressos fiscals directes i indirectes i, el què és pitjor, desoint les necessitats que el canvi sistèmic de l'economia demana, com són el foment de la cultura de l'estalvi i l'aprofitament de bens i recursos en totes les vessants que les noves tecnologies i investigacions permetin. Molt ens fa témer que aquests gravàmens es proposen com a elements dissuasius d'utilització de tècniques més socialitzables en favor de mantenir mercats captius a mans de grans companyies. Decisió ben allunyada, doncs, de les propostes que farem, que creiem que seran les més convenients per a Catalunya.

D'altra banda, també pretenem que aquestes propostes serveixin per escurçar les excessives diferències de salari dins de la mateixa organització productiva, amb la vista posada a un augment clar dels salaris aparellada a una major responsabilitat individual, que vol dir també una major implicació personal, davant dels bens i objectius comuns, siguin públics o privats. Això és, la línia de les propostes és la de promoure la responsabilitat individual al mateix temps que s'assenten unes bases de consum interior més lògiques i equilibrades. És a dir, conduir l'economia a la recuperació de la classe mitjana en totes les seves variants, perquè aquesta és la que fa girar la roda econòmica i al seu torn assenta les bases democràtiques d'un Estat del benestar equilibrat, i perquè un Estat business friendly no s'ha de traduir per xec en blanc a les empreses

No oblidem en aquest document la facilitació i el foment de la mobilitat geogràfica a l'interior i a l'exterior, així com altres aspectes com són el treball a temps parcial, la conciliació horària o el subsidi d'atur indefinit i condicionat.

I, per fi, una de les màximes fites serà la persecució en tots els camps de la cultura de l'incompliment, que s'ha instal·lat a la nostra societat talment com una malaltia crònica, i que entenem que només la podrem combatre amb dos remeis d'aplicació temporal diferent: una millora urgent de l'educació i la normativa sancionadora adequada.

Durant l'elaboració d'aquest memoràndum, concretament el dia 3 de setembre del 2013 per la tarda, segons La Vanguardia, el col·lectiu FERA va lliurar al Molt Honorable President de la Generalitat i a la seva Vicepresidenta un document que recull propostes urgents per a la reforma de l'Administració catalana.

No cal dir que coincidim cent per cent amb els conceptes expressats a l'esmentat document. Com en tot, en podríem matisar alguns aspectes, pocs. Però no és l'objectiu del present treball ni l'interès del seu autor, ja que entenem que nosaltres anem un pas més enllà, de tal manera que les propostes del FERA es podrien incloure absolutament en el present document.

Al que sí que incita la coincidència és a reflexionar en el següent sentit: per a que aquestes propostes, les del FERA incloses, siguin efectives cal un equilibri molt fi entre la rapidesa d'aplicació de les mateixes i el màxim consens per dotar-les d'estabilitat temporal. Però per aquest ordre. Si la unanimitat ha de retardar la seva aplicació pràctica, cal valorar-ne molt acuradament el cost de l'oportunitat.

És a dir, la situació socioeconòmica requereix d'actuacions de shock de tal magnitud que el primer que s'ha de trobar és l'equilibri correcte entre termini i consens a l'hora de dur-les a terme.

Volem indicar que aquest treball s'entén com un conjunt de propostes, ja que algunes d'elles no s'aguantarien sense posar en funcionament algunes de les altres, especialment aquelles que depenen de l'agilitat, la independència i la fiabilitat de la Justícia. No obstant, entenem que la seva aplicació pràctica no ha de ser forçosament simultània, amb lo qual es podrien sectorialitzar i, fins i tot, aparcar determinades propostes, sempre i quan no afectin a la millora de l'educació i a l'eradicació de la cultura de l'incompliment, de la què els successius governs espanyols han Estat uns clars exemples a evitar.

A nivell d'ordre pràctic, el document que segueix estarà organitzat per capítols, començant amb una introducció de recordatori històric i comparatiu de l'economia catalana, seguit d'una visió global de futur i d'un plantejament resumit del treball complet, per passar després al desenvolupament individual de les propostes concretes de forma més detallada.

Cal, per acabar, deixar clar que el conjunt de propostes sorgeixen a partir de la participació de l'autor en els treballs de la Sectorial d'Economia de Reagrupament Independentista i de la lectura del sorprenent llibre “Catalunya last call” d'en Boronat i Garcia Ruiz.

Però en realitat el present treball ve a ser un dels passos que seguiria a les propostes en positiu que recull l'esmentat llibre, entrant en l'ordre més pràctic de les iniciatives que creiem que s'haurien d'actualitzar per maximitzar l'impuls que l'Administració ha de donar a l'economia productiva.

D'altra banda cal deixar palès que la responsabilitat d'aquest document no recau de cap manera en la Sectorial esmentada ni en els autors del llibre mencionat, a no ser que amb posterioritat a la seva redacció i d'una forma explícita algun dels referits el recollís i s'hi signifiqués a favor.