Mala gestió empresarial dels òrgans de gestió.
Val a dir que bona part de les propostes recollides en els successius posts que publiquem obeeixen a algunes experiències conegudes, propiciades per la crisi econòmica actual bàsicament al món occidental però especialment a Europa, que han esclatat amb més força en estats que apliquen determinades normatives i praxis força relaxades per a determinades empreses, com és el cas de l'Estat espanyol.
En els apartats anteriors, malgrat que s'apliquin els principis que hem indicat com a bàsics, que són el de confiança prèvia i el d'innocència, en aquest cas als òrgans d'administració responsables d'haver de declarar un concurs de creditors o una fallida, pot donar-se la situació de que existeixi negligència o mala fe demostrables en la gestió d'aquells.
En aquest cas doncs nosaltres proposem que el Jutjat Mercantil, actuant d'ofici, tingui la potestat de dictaminar la inhabilitació com a integrants del mateix òrgan en el futur a la mateixa empresa de les persones amb actuació negligent demostrada, o fins i tot la seva inhabilitació parcial o general, temporal o definitiva per a exercir cap càrrec amb responsabilitat executiva o gerencial en qualsevol empresa, en funció de la il·legalitat demostrada.
Els creditors, però, no podran instar cap altra actuació que no sigui una demanda civil o mercantil contra la empresa, en tant que persona jurídica.
Entenem que els concursos de creditors i les fallides han de preservar el màxim que es pugui els interessos d'aquells, però sempre i sense excuses en el context econòmic i social general de cada moment, que serà una variable molt important a tenir en compte en la valoració judicial i, en conseqüència, en les seves resolucions. També en aquest cas, si es compleixen els paràmetres d'agilitat judicial proposats en apartats anteriors aquest darrer problema queda fortament minimitzat.
Eternitzar les resolucions de les demandes, aprofitant l'exercici de pressió sobre les persones físiques integrants dels òrgans d'administració de les empreses que poden significar amenaces de querelles criminals, no repercuteix de cap de les maneres positivament en l'entorn socio-econòmic, ja que crea un innecessari estrès sobre les persones i una encara més innecessària dilació de la solució dels processos, inexplicablement també per als treballadors, amb l'afegitó d'encarir també innecessàriament aquells.
Entenem que entre els objectius que es proposa el present estudi, tal com hem indicat a la introducció i després reiteradament, hi ha el d'aconseguir l'agilitat i l'abaratiment de qualsevol procés que afecti les empreses. Però, a més a més, no podem menysprear les experiències negatives que la legislació espanyola actual ha propiciat entre l'emprenedoria i els directors de pimes, que s'han traduït en la sensació de desemparament legal en què es troben aquests com a persones físiques.
Aquesta sensació, malauradament, s'està convertint en realitat quan les Administracions i les sentències judicials apliquen sense miraments i sense cap possible oposició la derivació de responsabilitats de la persona jurídica a les persones físiques integrants dels òrgans de gestió. Estem convençuts que aquesta situació, sumada a les demores judicials, a la complexitat i carestia dels processos concursals, de fallides o de liquidacions i a les "picardies" d'alguns dels diferents estaments de les Administracions, que aprofiten esquerdes legals per a fer-ne una lectura contrària als drets civils però favorable a la recaptació injusta, no ajuden massa a crear ambient d'Estat business friendly, especialment entre empreses pime. Amb lo qual podem afirmar amb rotunditat que l'actual sistema perjudica greument el teixit empresarial català des de la "legalitat" i fins i tot la para-legalitat en alguns casos.
A tall d'exemple, podem esmentar les situacions de buit legal en el cas dels administradors d'empreses no remunerats als quals se'ls hi reclamen il·legalment quotes de Seguretat Social del règim d'autònoms. El recurs que l'afectat presenti l'ha de resoldre el mateix òrgan (en realitat la mateixa persona) que ha decidit prèviament la reclamació, amb lo qual convertim la part en jutge. I el següent recurs ja és, amb advocat i procurador, davant del Tribunal econòmico-administratiu. Automàticament, si l'import reclamat no és molt elevat, malgrat que els drets i la llei estiguin de part de l'administrador no remunerat, és més car el recurs al tribunal que pagar les quotes injustament reclamades.
Si, finalment, la persona física decideix fer cas omís de tot, l'embargament automàtic als seus comptes bancaris el té assegurat, sense cap possibilitat de ser rescabalat en cap mom
ent. Legalment, és clar.
Podem trobar molts altres exemples d'empreses sense activitat declarada a l'AEAT actual, que sanciona la no presentació de determinades declaracions, encara que estiguessin a zero. Aquestes sancions, per petites que siguin, l'empresa no pot pagar-les en tant que no té activitat, i acaben derivades administrativament a l'òrgan d'administració simplement perquè al seu dia l'empresa, sempre una pime, no va poder finançar la liquidació corresponent, cara, complexa i lenta.
Aquestes situacions, força usuals, només són la punta d'un iceberg que no per no estar visible no vol dir que no existeixi. Creiem, per tant, que Catalunya ha de blindar les persones que decideixen iniciar uns projectes des de l'honestedat i l'iniciativa, i no deixar respirar aquelles que, ni que sigui amb dirigents de coll i corbata, tinguin projectes d'il·legalitat previsible.
Just a l'inrevés del que està passant actualment, ja que el sistema ha estat pervertit.
Justícia penal per als integrants dels òrgans d'administració.
En l'inici d'aquest treball hem fet referència a que, malgrat la consagració dels principis d'innocència i de confiança prèvia, la Catalunya-Estat no pot anar "amb el lliri a la mà".
Per tant, en l'àmbit d'economia i empresa en què estem immersos, també s'han de preveure casos no desitjats però certament possibles en què els òrgans d'administració d'una empresa, actuant d'esquena o amb el consentiment explícit o tàcit dels socis i propietaris, actuen de forma manifestament il·legal.
La nostra proposta de legislació d'aquest tema passa per restringir les responsabilitats penals dels òrgans de gestió o d'administració a només tres supòsits:
- Actuacions delictives de l'empresa amb resultat d'alarma social (per exemple, Fòrum Filatélico, les caixes impulsores de les "preferents", les empreses còmplices del tema dels ERO d'Andalusia, la descapitalització negligent de la banca, etc.)
- Actuacions delictives de l'òrgan d'administració contra el patrimoni dels socis o propietaris (per exemple, un desfalc)
- Actuacions delictives de l'empresa per actuacions impròpies o directament delictives de la mateixa. (Per exemple, fer servir l'empresa de tapadora continuada de negocis il·legals o de blanqueig de capitals)
En el primer cas, la querella o demanda penal podria iniciar-se directament per iniciativa de qualsevol part afectada contra els òrgans 
d'administració de l'empresa. El Jutjat decidiria l'acceptació o no a tràmit de la mateixa. En cas que no fos acceptada, la part querellant hauria d'assumir a posteriori les taxes corresponents a la feina feta indegudament més una sanció per retardar el treball normal dels tribunals.
En el segon cas, si els afectats són els propis socis o propietaris i tot "queda a casa" seria possible la querella o demanda penal dels socis contra els òrgans d'administració de la societat. S'aplicaria també el mateix principi que l'anterior, en cas de no acceptació a tràmit.
En el tercer cas, si els afectats són terceres persones. En aquesta situació, si els socis o propietaris no han iniciat la corresponent querella prèviament versus els òrgans d'administració, seran considerats co-responsables quan qui activi la querella siguin els tercers afectats. També en cas de no acceptació a tràmit, les càrregues serien de la part querellant.
D'ofici, els òrgans judicials com la fiscalia o la policia judicial, només podrien actuar en el primer i tercer supòsit.
Les altres situacions no previstes aquí, només es podrien dirimir en l'àmbit civil o mercantil.