Cal referir-nos un cop més a les TIC i les noves tecnologies, com a base de treball d'aquest nou Estat del segle XXI orientat a l'excel·lència, si volem dur-lo a les més altes cotes de competitivitat.
Atès que el nostre criteri, com ja hem dit en la introducció, és que el futur de Catalunya passa en bona part per l'industria de serveis, què millor que començar per les pròpies necessitats de les Administracions?
Cal considerar com un objectiu bàsic l'unificació de tràmits i l'eliminació de nivells administratius de cara a aquells. Això cal fer-ho basant-se en les comunicacions intranet i de xarxa que actualment podem utilitzar amb força seguretat. Sens dubte que aquesta seguretat és suficient per decantar la balança cap al seu ús sense restriccions, lo qual no vol dir que ja ens hi haguem de donar per satisfets i que cal insistir en la seva millora, però no entenem que hagi de servir d'excusa per a no utilitzar-les, ja que el saldo net de resultats és positiu.
Cal evitar de totes, totes que la redacció i aplicació de normes serveixi d'excusa per a la multiplicitat innecessària de nivells administratius. Els Consells Comarcals en serien un exemple pràctic, ja que són fàcilment substituïbles on calgui per acords intermunicipals i projectes mancomunats.
Ja n'hem fet esment, però cal institucionalitzar la “finestreta única”, descentralitzada i propera al ciutadà, però amb procediments i criteris unificats. Per això, cal tenir molt present la formació continuada del funcionariat que s'hi hagi de dedicar i el seu rigor i professionalitat. Si aquesta “finestreta” ha de significar l'assumpció de la gestió de determinades actuacions municipals, cal afrontar-ho sense complexos.
Ja hem advertit que determinades propostes segurament no serien “políticament correctes” però l'experiència ens demostra que les solucions mai són a gust de tots els nivells administratius i de poder, però governar significa, entre altres coses, justament assumir això.
Silenci administratiu.
En tots els procediments s'establirà i es deixarà ben clar el temps mínim a transcórrer per a una resposta per silenci administratiu. Aquest sempre serà positiu, ja que el contrari aniria contra l'essència de les propostes recollides en aquest treball. Si acceptem com a vàlida l'essència d'aquest treball, no tenim més remei que incloure i defensar aquest punt.