Principi rector en l'àmbit financer: Refermament de la confiança mútua entitats financeres-clients.
D'un costat, les experiències de les darreres dues dècades han mostrat fortaleses i febleses de les entitats financeres, en tant que elements bàsics per tal que el sistema econòmic tingui credibilitat. N'hauríem de treure, doncs, conclusions. D'altre costat no descobrirem res de nou si afirmem que per al funcionament normal d'una economia de mercat la confiança ha de ser total: contra més confiança hi hagi entre les parts que realitzen les transaccions i acords, millor, més àgil i més fructífera serà la relació, tant a nivell micro com a nivell macro.
Si bé el tema bancari està en l'agenda actual de la UE degut a l'ensurt financer del darrer quinquenni protagonitzat tant per la banca comercial com per la banca privada a Europa amb l'afegitó a l'Estat Espanyol de les caixes d'estalvi, l'introduïm en aquest document per dos motius. El primer, i més important, per no caure en la irresponsabilitat de no preveure la possibilitat de què la proclamació de la independència de Catalunya convertís a aquesta en un Estat fora de la UE, cosa poc probable. El segon és perquè tot i restant com a membre de ple dret dins de la UE, ja que la ciutadania europea recau en les persones que hi habiten i no en els territoris, la unitat bancària no és un fet i la màxima unificació, avui per avui, només està en l'estandardització dels mètodes de lliure circulació de capitals i el seguiment dels acords anomenats Basilea III.
També cal deixar constància de que l'ensurt financer a què ens referim no només ha estat responsabilitat de les entitats financeres, sinó també dels governs d'alguns Estats membres de la UE i les seves ineficaces, pervertides o corruptes entitats de control dels moviments i productes financers. Aquest darrer aspecte cal pensar que està en vies de solució amb les propostes d'harmonització fiscal i els controls que recauran en estaments del BCE, a priori amb filosofies més calvinistes de les que s'han utilitzat en alguns Estats problemàtics. Per cert, i a tall de comentari, la majoria de les banques rescatades pertanyen a Estats d'essència catòlica o ortodoxa...
Tornant al tema de l'unificació bancària, cal esperar que paral·lelament a les etapes successives fins a la proclamació de la independència de Catalunya, s'hauran aclarit els límits reguladors d'aquesta unificació i les iniciatives normatives que encara quedaran en mans dels governs dels Estats membres de la UE. Però mentrestant no ens hem d'estar de relatar aquells aspectes que creiem que per a l'objectiu que ens proposem en aquest document, que Catalunya sigui un Estat business-friendly, seria positiu d'aplicar en relació a les entitats financeres.
Així, doncs, amb la vista posada en la recuperació de la confiança entre les entitats financeres i les empreses clientes, en la més gran accepció d'aquesta paraula, desenvoluparem aquest capítol. No amagarem però, que el què tractarem també és d'evitar que la banca comercial i privada s'hagi de considerar sistèmica, fugint per tant de qualsevol temptació futura de socialitzar les pèrdues que puguin generar en la seva gestió habitual o per una situació general d'estancament econòmic.
Recuperar per a la banca el protagonisme relacional amb els seus clients finals.
Efectivament. Tal com hem referit en la definició dels principis rectors del capítol, cal recuperar la confiança de les empreses clients amb el "seu" banc. La proliferació de situacions financeres dubtoses, protagonitzades per directius d'entitats financeres amb poders executius, o per les pròpies entitats financeres, que sovint han acabat amb pèrdues o bé socialitzades, o bé directament suportades pels propis ciutadans, o com a passiu i
rrecuperable en els balanços empresarials, sobretot en empreses relacionades amb el món de la construcció, han deixat un pòsit de difícil eliminació. Especialment entre els propietaris de les pimes que, com és habitual, han hagut de fer front personalment als forats econòmics iniciats molt lluny dels seus centres de decisió i encara més lluny de les seves possibilitats de control.
Com que la pretensió d'aquest document és que serveixi al fiançament d'un Estat business-friendly creiem que per a aconseguir-ho, hem de partir de la demostració al món de que Catalunya és un indret apte per a fer negocis. I no només pel seu clima, o pel nivell de coneixements de la seva gent, sinó també per la confiança que generin les seves estructures. En aquest sentit, creiem que les entitats financeres han de recuperar aquell vell to en què els clients ho eren gairebé de la oficina bancària on tenien el compte obert, i defensaven la gestió del banc amb el què treballaven com si en fossin copropietaris. Per aconseguir-ho, creiem que cal fer diversos passos, tant des de l'Administració com de la banca:
Separar la banca comercial o minorista de la privada. Ho tractarem més endavant.
Eliminar la possibilitat d'embargament obligatori d'ofici de qualsevol compte per part de qualsevol Administració, que actualment pot fer-ho per ineficaços que siguin els seus òrgans. Els clients de la banca han de tornar a ser els seus impositors i els seus creditors, no les Administracions.
Millorar el tractament de les dades de les persones, protegint al màxim els clients.
Evitar, en la mesura del possible, l'actual desitjada per la banca i prepotent mobilitat geogràfica dels empleats bancaris sense motius de promoció interior. Aquesta proposta no ha de ser possible regular-la directament des de l'Administració ja que seria una greu intromissió legislativa a les polítiques d'empresa, però s'haurien de buscar fórmules que la incentivessin. Segurament, l'associació publicitària de prestigi, seriositat i solidesa al manteniment dels interlocutors bancaris propiciaria els canvis només en cas de promoció interior i seria un bon ajut.
Recuperació de la confiança en els directius bancaris, sobretot quan agafen compromisos en nom de l'entitat que representen com apoderats, encara que siguin verbals.
Aquest llistat no és, ni de bon tros, exhaustiu i a mesura que es vagi desenvolupant i revisant aquest document podrem afegir-hi propostes de passos a seguir amb la mateixa o més força que els esmentats. Això no ha de ser obstacle, però, per no haver-ne indicat uns quants.
Tampoc seria aliena a aquesta recuperació de tracte de confiança l'adequació dels horaris d'atenció al client de les entitats minoristes. Per això només caldria emmirallar-se en els països del nostre entorn.