Organisme únic amb representació democràtica i proporcional que proposi desenvolupament, control i modificació de normatives: la Mesa Catalana de Treball.
De les relacions laborals depèn tot el desenvolupament i la generació de l'economia d'un país. Sigui per a la indústria manufacturera, sigui per al sector serveis, l'estabilitat laboral és un dels factors més importants per a fer un país d'una banda atractiu i d'una altra competitiu. Això sense excloure la funció pública, que sense ser un actor productiu directe, és el principal proveïdor social de serveis complementaris tant importants però com l'ensenyament, la sanitat o la seguretat.
Aquesta estabilitat, al seu torn, depèn de la comoditat amb què es trobin les dues parts principals que, quan treballen conjuntament, formen la base de creació de riquesa del país. I aquesta comoditat depèn d'una multiplicitat de factors en què no hi falta l'Estat del Benestar. Per tant també hi té protagonisme l'Administració.
Reiterem que les relacions laborals són un tema altament delicat i per tant, entenem que com a tal es mereixen ser tractades específicament per un organisme especialitzat. Aquest organisme, que nosaltres hem batejat Mesa Catalana de Treball, recollint la proposta de la Sectorial d'Economia de Reagrupament Independentista, ha de poder desenvolupar amb rigor, seny i sensibilitat, d'una forma àgil i dinàmica, propostes i acords entre totes les parts i al mateix temps ser un organisme de referència per arbitratges laborals.
La seva composició, doncs, és cabdal. Nosaltres entenem, i proposem, que aquesta composició es fonamenti en tècnics i científics de reconeguda solvència, al menys en un 51%, i la resta per representants directes i democràticament escollits de la part empresarial i de la part dels empleats. L'Administració entenem que hi ha de ser present amb veu però no amb vot, ja que l'aplicació executiva i l'entramat normatiu que sorgeixi de les propostes en ferm de la Mesa Catalana de Treball seran gestionades exclusivament per ella.
També creiem que el reglament que regeixi l'esmentat organisme ha de recollir que les propostes normatives que emeti han de ser d'obligat desenvolupament per part del Legislatiu, que és on resideix la representació ciutadana, mentre que per a l'Executiu ha de ser un element consultor amb molt de pes específic.
També se'l pot dotar de competències supervisores executives, a més a més de les d'arbitratge. La majoria qualificada dels seus membres no ha d'estar formada per militants ni representants en actiu de partits polítics ni d'organitzacions sòcio-laborals ni empresarials, sinó per científics com sociòlegs, economistes i tècnics especialistes en dret laboral i mercantil, inclosos jutges del ram.
El reglament que regeixi la Mesa Catalana de Treball ha de recollir explícitament els mecanismes per evitar caure en la manca de seriositat, ja que el seu criteri ha d'estar marcat per unes pautes d'equanimitat i rigor que sigui estable en el temps i immune als vaivens democràtics de la política.
En una línia semblant, salvant les distàncies, existeix un Institut a la Gran Bretanya dedicat al tractament social, normatiu i científic d'un tema tant delicat com és el de l'ús dels embrions humans, de cèl·lules mare, de la producció d'òrgans de recanvi mitjançant tècniques biotecnològiques, etc. És el Human Fertilisation Embryology Authority, HFEA en les seves sigles. Atès que la composició tant dels òrgans rectors com executius és força complicada per les característiques ètiques i tècniques de la seva activitat, ens ha semblat un bon referent en què basar-se per a proposar una composició de la MCT, ja que ha de ser un òrgan alhora èticament curós, plenament executiu i carregat de responsabilitat, amb objectius de lideratge seriós i acceptat per totes les parts pel seu rigor i equilibri. Allunyat, doncs, de partidismes i ideologies i d'interessos egoistes.
Com a exemple del què estem dient, podríem concretar una proposta d'una MCT constituïda amb un plenari de 45 persones amb veu i vot, més 4 representants, dos de l'Executiu i dos del Legislatiu respectivament, amb veu però sense vot.
Els membres de la MCT serien escollits per un període de 4 anys, reelegibles per un màxim de dos mandats consecutius i de tres alterns, i la composició que proposem seria:
- 3 representants per cadascuna de les Universitats Públiques de Catalunya (un economista, un sociòleg i un llicenciat en humanitats) Actualment, hi ha 7 Universitats Públiques.
- 1 representant per cadascuna de les dues escoles de negocis capdavanteres en el moment de l'elecció.
- 2 representants d'empreses de més de 2 MM. D´€ de facturació anual.
- 2 representants d'empreses de menys de 2 MM. D´€ de facturació anual.
- 2 representants d'empreses financeres.
- 2 representants de treballadors del sector primari.
- 2 representants de treballadors del sector industrial.
- 2 representants de treballadors del sector serveis.
- 2 representants de jutges i magistrats del Social.
- 2 representants del col·lectiu d'advocats laboralistes.
- 2 representants del col·lectiu d'advocats d'empresa.
- 4 representants (2 de part d'empresa i 2 de treballadors) de les empreses relacionades amb l'exportació, atès que actualment i en el futur és un sector estratègic.
- 2 representants, amb veu però sense vot, de l'Administració Executiva.
- 2 representants, amb veu però sense vot, de l'Administració Legislativa.
D'aquesta manera, amb un plenari de 45 vots, 29 persones formarien un equip tècnic i professional consistent, un nucli dur, que tindria com a contrapès més arrelat a les necessitats diàries els representants d'empresaris i treballadors, però que no dependria dels seus interessos més immediats. El desenvolupament executiu de responsabilitat d'àrea recauria bàsicament en els 29 tècnics i professionals esmentats, que naturalment haurien de dedicar-se a la MCT en exclusiva mentre durés el seu mandat, i tindrien sota les seves ordres l'organització júnior que fos oportuna, en funció del volum de resolucions a prendre i propostes a tramitar.