Per a poder complir l'apartat anterior amb la més gran fiabilitat i facilitat, en el què ja hem aclarit que l'objectiu principal és escurçar el període d'inversió sense retorn i d'adequació per a l'inici d'una nova activitat, modificació d'una d'existent o obertura d'un nou establiment, en tant que instruments de millora o de creació de riquesa, cal que la societat es doti sens dubte d'unes normatives que recullin els requisits d'obligat compliment per a cada epígraf.
Aquestes normatives que, en general, seran redactades, estudiades, proposades i aprovades pels diferents nivells de l'Administració de què es doti la Catalunya-Estat, han de complir amb algunes qualitats a les què normalment en l'actualitat no estem acostumats:
- Les normes ha de ser clares, senzilles i objectives.
- El llenguatge del redactat de les normatives i els seus reglaments, si n'hi ha d'haver, ha de ser clar i entenedor i sobretot amb absència de dobles definicions. És a dir, el concepte que a una normativa se l'anomeni d'una manera, que quedi definit com a tal per a qualsevol altra referència normativa, imprès, declaració o document administratiu.
- Tramitacions àgils, amb coneixement i diligència per part del funcionariat encarregat, mitjançant el sistema de “finestreta única”. No ens referim a finestreta centralitzada, sinó propera al ciutadà, és a dir descentralitzada geogràficament però amb processos comuns: de nou ens trobem amb la necessària utilització i col·laboració de les TIC.
- Control i inspecció posteriors a l'activitat sol·licitada exhaustius, sense deixar escletxes a cap error inicial, per a poder-lo rectificar des d'un bon començament.
- Aplicació immediata i públicament visible de responsabilitats a l'actor que no observi la normativa, sigui el tècnic responsable, el promotor o el tècnic adscrit a l'Administració.
- Missatge constant de rigor i d'absència d'arbitrarietats per part de l'Administració.
Per a aconseguir aquest “difícil” repte - difícil en el marasme normatiu i competencial actual i en la constant i deliberada (?) arbitrarietat inspectora -, cal que les Administracions, aquests ens a què fèiem referència en la introducció que poden impulsar o frenar la creació de riquesa, la competitivitat i la productivitat del país a través de les empreses i iniciatives privades, es vegin impel·lides pels seus propis protocols de funcionament a ser competitives i productives. És a dir, que els protocols i les persones que els han de seguir i aplicar serveixin de rampa de llançament de les iniciatives de creació de riquesa i en cap cas de fre.
Per a tal fi s'hauran de preparar aquests protocols prèviament. Suggerim que l'actual Generalitat, en ús de les seves prerrogatives, comenci a treballar el tema de la funció pública amb una visió de futur d'acord amb els paràmetres que fonamenten aquest treball. D'aquesta forma, si es dona el cas possible de poder-les aplicar en un nou Estat independent, s'haurà guanyat un temps preciós per a convertir Catalunya en un Estat situat al segle XXI, potser l'únic al món, atès que no hauria de suportar el pes dels compromisos i les rèmores normatives i protocol·làries que els Estats històrics estan arrossegant.
Els processos de treball imperativament canviants necessiten l'adaptació constant i dinàmica de les normatives. Per tant, no cal dir que aquest és un altre dels aspectes en què seria irresponsable no aprofitar el moment històric de la creació d'un nou Estat per dissenyar-les sobre aquest full en blanc al què ja ens hem referit en anteriors ocasions, basant-les en l'imparable dinamisme evolutiu global que ens envolta.
En el cas que ens ocupa, i sense pretendre fer un llistat exhaustiu atès que els nostres coneixements i experiències són limitats, podem indicar algunes propostes a desenvolupar:
- Caldria crear una Entitat, segurament en dependència de l'Institut d'Estudis Catalans, que unifiqués la definició dels conceptes dels diferents protocols normatius que comentàvem en les propostes genèriques d'aquest punt. El repte en aquest cas torna a ser el manteniment de la necessària agilitat de resposta als dubtes que els diferents nivells de l'Administració puguin tenir en redactar les normatives. Segurament caldria crear una mena de diccionari administratiu, consultable de forma telemàtica pels diferents nivells de l'Administració i fins i tot pel ciutadà, amb l'obligació de cenyir-s'hi i, en cas d'haver de matisar algun concepte, aquest hauria d'estar definit per l'Entitat en qüestió i comunicat i posat a disposició de tots els nivells de l'Administració. De nou, les TIC tornen a ser protagonistes.
- El factor humà que esmentàvem en la introducció, en aquest cas el cos de funcionaris públics, ha de trobar-se motivat i sentir-se dirigit: motivat, en adonar-se que les seves aportacions són escoltades i, en la mesura de les possibilitats, incorporades; i dirigit per dignes professionals en el sector corresponent que s'hagin guanyat el respecte jeràrquic mercès a la meritocràcia i no a l'amiguisme ni, encara menys, el nepotisme. L'economista Xavier Sala i Martín no es cansa d'esmentar que les millores en els processos, les solucions als nous reptes i fins i tot les novetats a aplicar que tenen resultats d’èxit a les empreses sorgeixen en més del 70% dels casos dels propis empleats, el “factor humà”, mentre que als departaments de R+D només els hi correspondria aproximadament un 9% en aquest rànquing. Perquè no aplicar-ho a la funció pública, doncs?
- Rigor i absència d'arbitrarietat. Aquestes qualitats es poden obtenir redactant normatives clares, nítides i senzilles, tant en l'aspecte lingüístic com en l'aspecte tècnic. Segurament caldria crear, dins de la funció pública, un cos específic dedicat a l'assessorament, unificació i implantació d'aquests criteris i dels conceptes esmentats en el punt anterior. Però la necessitat de la seva existència no hauria de comportar cap mena de retard ni impediment a la màxima agilitat redactora de lleis, normes i ordenances. Tornem, doncs, a trobar com a necessitats imprescindibles les TIC i la col·laboració del “factor humà” públic.
- Creiem que és molt important i imprescindible que els ciutadans tinguin una nítida visibilitat dels objectius expressats en aquest apartat i, sobretot, de la realitat de la seva aplicació en tots els àmbits i nivells administratius, especialment en els més propers als ciutadans afectats. D'aquesta manera les Administracions enviaran un missatge de fiabilitat i de lideratge dels processos i les normatives, amb lo qual es guanya en el respecte, i no en la intimidació, dels diferents actors protagonistes en la creació de riquesa del país cap a la gestió de la pròpia Administració. Al mateix temps, es pot aconseguir un missatge d'exemplaritat si les Administracions són fidels fil per randa a les normatives que els afecten, complint els terminis i els condicionants auto-regulats.
Com que aquest treball pretén ser un recull de propostes i no un reglament a aplicar, no creiem fora de lloc com a exemple una anècdota viscuda en un país de signe capitalista però en què, a diferència d'Espanya, la població confia en els seus dirigents i aplica i fa aplicar les normatives que aquests redacten:
Nova Zelanda. Bona carretera però d'un carril per cada sentit, una mena d'eix pirinenc. Rètols de talls intermitents per voladures. Tres quarts de quatre i cinc minuts de la tarda. Una noia ens indica amb un senyal portàtil d'STOP que parem darrera de l'últim vehicle aturat en una cua. Un cop ja aturat el nostre cotxe, se'ns acosta i ens informa que a les 4 i 10 minuts s'obrirà la carretera de nou al trànsit, ens demana que tinguem una mica de paciència i ens dóna les gràcies.
Tot seguit, repeteix l'operació amb el vehicle que arriba darrera del nostre.
A les 4 i 10 minuts en punt, la carretera s'obre en els dos sentits de la marxa.
Resultat: ningú es va posar nerviós, per exemple fent sonar el clàxon, i tothom va rebre el missatge implícit de que es podia confiar en els responsables d'aquelles obres públiques.
Senzill, oi?...O no?