Totes les propostes van encaminades a l'agilitat de l'economia productiva. Per tant, inexcusablement les noves activitats han de poder estar en fase productiva en un màxim de 7 dies hàbils, a comptar des de la data de la comunicació fefaent de finalització dels treballs previs segons el projecte tècnic aportat.
En anteriors propostes hem indicat la immediatesa de l'inici de la nova activitat, però cal deixar legislat que el termini no pot passar mai dels set dies hàbils. Ha de constar en la normativa bàsica i referir-s'hi qualsevol altra norma de rang inferior o conseqüència d'aquella.
Legislació mediambiental: equilibri, agilitat i control a posteriori.
Potser no cal en aquest cas afegir gran cosa més al títol d'aquest segon apartat del primer capítol, ja de per si prou eloqüent. Ens referim lògicament a les indicacions implícites del mateix, que fan referència a la necessària obligació de que a Catalunya, Estat business friendly, hi hagi una legislació mediambiental, però amb el repte de que no sigui un fre per a la seva competitivitat internacional com a país.
El concepte és molt senzill: com més àgil sigui la seva aplicació i menys entrebanqui l'inici de qualsevol nova activitat o l'adequació d'alguna ja existent, més estricta podrà ser, sempre i quan aquest rigor no signifiqui un desequilibri pressupostari suficient per a desmotivar el promotor de la nova activitat.
El què no és senzill és el repte que significa l'aplicació de la proposta, en som conscients. Però creiem que l'equilibri s'aconsegueix més fàcilment seguint les pautes bàsiques indicades en l'apartat a.4). (podeu trobar-lo en el text sencer)
Continuant amb el criteri inicial d'aquest treball, referent al principi de confiança prèvia, i amb l'aplicació de les propostes que hem indicat també en aquest camp mediambiental creiem que queda resolta la falta d'agilitat que el seguiment actual dels processos normatius porta implícita, i que s'ha d'eradicar.
En qualsevol cas, no està contraindicat que en fem una referència específica, especialment pensant en l'experiència de l'obertura d'establiments o inici d'activitats, fins i tot en zones urbanes, que actualment es veuen alentides per la demora en la legal aprovació prèvia del projecte mediambiental presentat pel promotor de la nova iniciativa que han de fer les Administracions, a vegades amb duplicitats i diàlegs administratius inexplicables.
Estem convençuts que aplicant amb rigor les propostes a l'entorn del principi de confiança prèvia, incloses les inspectores i sancionadores, el necessari compliment de les normatives mediambientals no entorpirà la imprescindible agilitat que un Estat competitiu precisa.
Això no obstant, proposarem tot seguit com a específiques algunes característiques diferenciades.
Unificació de normativa.
És summament important, a més a més de que les normes segueixin les pautes generals indicades anteriorment, que en aquest cas específic estiguin clarament unificades per tal d'evitar-ne errors d'aplicació i facilitar la tasca dels tècnics corresponents. Això es tradueix en agilitat inicial i possiblement en baixos índexs d'errors, amb lo qual facilitem la tasca inspectora.
Malgrat això, cal tenir present la negativa realitat econòmica d'algunes zones o regions, en les que sigui aconsellable que el nivell d'exigència de la normativa es pugui revisar temporalment a la baixa com a un incentiu afegit a la inversió en la zona o regió en qüestió, o on es poden estudiar l'aplicació de períodes de carència.
Entenem que aquesta ha de ser l'única motivació per a que existeixin parts del país on el rigor mediambiental sigui més laxe.
De la mateixa manera, en l'altre extrem hi ha d'haver zones o regions més estrictes, com són les declarades Parc Natural, o Parc Nacional, o d'especial protecció específica, més o menys com en l'actualitat. En aquests darrers casos però s'ha de tenir molt en compte la viabilitat econòmica de la zona afectada, cercant un equilibri entre la protecció mediambiental i la millora dels recursos econòmics d'aquella per als ciutadans que hi habiten.
Possiblement les actuals normatives existents a la Catalunya autonòmica ja estiguin molt a prop de l'equilibri que proposem, però caldria efectuar una mena d'auditoria el més tècnica, el més imparcial i el més allunyada possible dels interessos polítics i econòmics de tercers no implicats per a assegurar-nos que no podem millorar l'equilibri actual perquè ja som força propers al desitjat.