Normalitzar i impulsar l'incorporació de socis participatius no executius en pimes.
Amb anterioritat ja hem fet esment en algunes ocasions a l'actitud tradicional de les pimes catalanes, sobretot les de caire familiar, en el sentit de mantenir-se tancades a la participació de tercers per por a perdre quotes de poder de decisió. I no els falta part de raó. Però també és cert que d'aquesta manera és molt difícil escometre projectes de més gran envergadura en un breu termini de temps, amb lo qual aquesta actitud pro-activa només podria mantenir-se en un nombre tant reduït d'empreses que el futur econòmic immediat de Catalunya, sigui un nou Estat o no, quedaria molt tocat. Especialment en un moment de tant canvi tecnològic, que esdevé aplicat cada dia que passa a més sectors, de tal manera que les empreses, siguin industrials o de serveis, han d'estar en constant adaptació per no quedar obsoletes o ineficients en la competitivitat global.
Aquesta mateixa problemàtica esdevé també a nivell de país, si és que es pretén estar en el grup del cap de cursa.
Per aconseguir-ho, doncs, cal una cultura de la col·laboració, del treball en equip, de l'obligada obertura a tercers, tant si és per l'aportació que poden fer en capital com en coneixements.
Ja n'hem fet esment en anteriors capítols, però ara cal incidir-hi directament: és des de l'Administració que s'haurà de prendre l'iniciativa de potenciar mesures educatives i orientatives dirigides a directius pime, siguin de format familiar o professional, fent entendre de forma pedagògica els avantatges del treball en equip en col·laboració temporal amb socis capitalistes participatius, els riscos que s'hi corren i la forma d'afrontar-los amb garanties per ambdues parts.
Si bé és un tasca que no ha d'escometre en solitari l'Administració, sí que hi pot ajudar molt, afegint a les mesures pedagògiques altres mesures de caire fiscal sobre les plusvàlues generades per decisions del caire esmentat. I no solament mesures fiscals de discriminació positiva per a les inversores, que és el què proposàvem en apartats anteriors, sinó també per les plusvàlues obtingudes per aquest sistema en l'empresa matriu. No cal dir que l'augment del flux impositiu que aquests creixements generaran al seu voltant, sumat a l'estalvi fiscal que representa qualsevol iniciativa empresarial en un moment de clara depressió econòmica, són unes característiques que no es poden menystenir ni per la situació actual, ni en el cas de la creació de la Catalunya-Estat.
Sabem que la Generalitat actual ja ha iniciat el treball en aquest sentit. Però també és cert que no ha arribat amb prou força al conjunt del teixit pime, especialment si tenim en compte que la majoria d'elles no tenen prou infraestructura per a tenir la iniciativa i la dedicació del seguiment a totes les opcions noves que van sorgint. Val a dir, però, que l'ICF ha intentat fer arribar una campanya, via premsa, de promoció de finançament públic de determinades actuacions dirigida a les pimes de la qual desconeixem els resultats en el moment de desenvolupar aquest punt.
Els executius pime venen desconfiant per tradició de tota la informació que els arriba des de l'Administració i des de les entitats parapúbliques. Cal cercar, i trobar, nous canals d'informació per arribar amb claredat, facilitat i sobretot fiabilitat a aquest tipus d'empreses que les enllamineixi a adquirir els coneixements necessaris per a entrar en els diferents capítols de participació social temporal, amb l'objectiu d'aconseguir creixements productius o el desenvolupament de nous projectes.
Les empreses pime tenen una sèrie de característiques que les fan summament àgils i pro-actives però en una majoria de casos estan faltades de core capital. La conjunció d'interessos amb partners financers de qualsevol tipus, que representi una entrada temporal d'un soci amb sortida pactada, ha d'estar en l'horitzó de la pedagogia a realitzar que proposem aquí.
Diríem que cal professionalitzar els executius pime també en el tema financer i mercantil. La seva vàlua ja està més que provada en l'especialització dels coneixements del seu propi sector i especialment de la seva pròpia empresa, a més a més de la dedicació incisiva a la millora de resultats de la mateixa. Cal aprofitar-la, doncs, afegint-els coneixements en les àrees amb les que fins avui hi han estat menys proclius, entre elles i especialment l'àrea financera.