Impuls d'empreses de capital risc per a grans empreses i macroprojectes.
Ja hem comentat en diverses ocasions anteriors que en aquest treball no tractaríem massa la problemàtica de les grans empreses perquè històricament ja han estat protegides per la legislació espanyola i perquè entenem que la problemàtica a Catalunya en aquest sector es pot tractar per àrees de negoci.
A més a més, en l'economia globalitzada tenen un diàleg més fàcil amb els estaments polítics executius així com també amb el món financer, ja que tenen a la seva disposició totes les eines possibles, partides de golf i llotges al Camp Nou incloses.
Però això no vol dir que s'hagin de deixar de costat en una organització estatal de nova planta, ni molt menys. En tot cas, si no ens hi hem referit abans, ha estat per aquest blindatge que la seva pròpia estructura corpòria incorpora i pel fet de que pertanyen en moltes ocasions a empreses multinacionals, que entenem que 
necessiten tractaments més particularitzats.
Per altra banda, en l'actualitat els grans capitals es protegeixen de la fiscalitat en les tristament famoses SICAV amb arguments favorables al manteniment d'aquests capitals dins de les fronteres fins ara de l'Estat Espanyol. Aquestes empreses patrimonials tenen com a característica principal el pagament d'impostos molt baixos, escandalosament baixos respecte als marginals de l'IRPF.
Entenem que seria bo per a la Catalunya-Estat tenir tractaments impositius semblants però només en el cas que invertissin o bé directament en empreses, o bé indirectament com a fons de capital risc.
Pel nivell de muntants que estem tractant, a les SICAV o les entitats que les substitueixin segurament no els seria interessant la inversió que hem estat prioritzant fins ara, pensant en el teixit pime. En aquest cas, doncs, s'hauria de potenciar des de l'Administració el seu interès per la inversió en empreses de grans dimensions que, al seu torn, es veurien impel·lides a poder competir en el món global amb millors perspectives.
No hem d'oblidar que les grans empreses generen al seu voltant importants valors afegits a la societat que les acull, tals com un flux impositiu constant i sinergies que impulsen les relacions universitats-empreses i amb la formació professional, de les quals ja hem tractat anteriorment. A més a més amb les polítiques del "just in time" consoliden al seu entorn empreses de més reduïda dimensió, aprofitant els avantatges d'aquestes, tals com l'agilitat i facilitat de resposta i l'interès en el desenvolupament correcte de les comandes contractades.
Per tots aquests motius, la Catalunya-Estat no ha de desestimar el manteniment i les noves instal·lacions de grans empreses, com ja tradicionalment ha estat realitzant, ja que té factor humà, les estructures, la qualitat de vida, la societat i el coneixement de suficient categoria com per abastir-les a tots els nivells.
Sense concentrar-nos només en el tema de les hereves de les SICAV, s'han d'estudiar incentius fiscals suficients acomboiats per la seguretat i l'agilitat jurídica i mercantil que hem estat proposant, per a fer atractiva la creació de fons d'inversió catalans, es nodreixin de capitals interns o externs.
Sense la pretensió de ser una plaça financera de primera magnitud, en competència amb Londres o Singapur, ja que aquesta especialitat no està entre els tradicionals coneixements del país, no s'ha de deixar aquest sector en mans únicament de mercats internacionals. Aquest aspecte, en cas d'una decisió desfavorable a la pertinença de la Catalunya-Estat a la UE, juntament amb la decisió sobre la moneda a utilitzar són summament importants per al desenvolupament de totes les polítiques industrials i d'inversió que estem proposant cara al futur.
No es pot donar l'esquena a un sector financer fort, tingui el format que tingui, ja que és part de la gasolina que el motor de les empreses, també les grans, necessita. Especialment en un país que sustenta bona part de la seva activitat en la indústria. També en el sector financer, la diversificació és una qualitat positiva, com en tots els altres àmbits. En el cas espanyol, en el què la Catalunya autonòmica està encara immersa, hi ha hagut una concentració financera en mans úniques de la banca, que ha actuat indistintament amb capital propi i com a intermediària, però mantenint el monopoli real del sector. Aquest model ja hem vist on ens ha portat, amb la complicitat per acció o omissió d'una Administració amb grans vies d'aigua en els organismes de control i supervisió. Cal, doncs, proposar el canvi de sistema tant aviat com es pugui, com fem des d'aquest document.
En tot cas, el què entenem és que s'han de tractar en l'àmbit financer de forma diferenciada les grans empreses i el teixit pime sobre el què es basa l'economia real del país. Amb lo qual la normativa no pot ser comuna, ni els espais de competència financera han de coincidir, ja que els llenguatges de les grans corporacions i el de les micro i petites empreses són forçosament diferents.
En aquesta línia prèviament hem diferenciat les propostes de normatives mercantils i jurídiques d'ambdós sectors. Ara convé diferenciar les propostes financeres.