Obrir i impulsar la Borsa PIME, fins que pugui ser viable per sí sola.
Al llibre "Catalunya Last Call" els autors l'anomenen Mercat Alternatiu Borsari. Diguem-ne el nom que li diguem, l'important és que des de l'Administració s'impulsi un mercat borsari que, de forma similar a la borsa tradicional i amb les especificitats funcionals que correspongui, estigui dedicat a les pimes que vulguin i s'atreveixin a sortir a la recerca d'un mercat financer que treballi de forma similar al de les grans empreses.
Es podria captar, d'aquesta manera, tant capital català com estranger interessat en invertir en l'agilitat, la proximitat i la competitivitat de les pimes.
Possiblement es podria aprofitar part de l'estructura de la Borsa de Barcelona, actualment força menysvalorada, amb lo qual aquesta podria agafar una volada alternativa prou interessant.
Agafem de model, per exemple, l'organització del Mobile World Congress a Barcelona, on l'equip promotor corresponent ha treballat bé el tema. Per això el resultat ha estat el manteniment d'aquest congrés de tecnologia punta en una ciutat que no té encara el "ganxo" que tenen altres ciutats del món i que, a priori, són molt més "smartcities". Perquè no actuar de forma semblant doncs en aquest tema financer, aprofitant l'experiència en el teixit pime per ser-ne capdavanters?
Amb tota seguretat l'Administració no solament haurà de pensar en ajudar l'organització i la promoció de la idea, sinó que haurà de crear l'estat d'opinió corresponent entre els gestors de pimes, aprofitant tant les pròpies estructures educatives com, per mimetisme, totes aquelles altres iniciatives privades que en vulguin seguir l'estela, des de Col·legis professionals d'economistes, tècnics o de gestors administratius fins a Cambres de Comerç i associacions patronals.
D'alguna manera, tornem a trobar-nos en aquest document amb les necessitats educatives als executius pime, especialment dels de les de caire tradicional familiar, que ja hem referit en diverses ocasions.
Una Administració cabal, honesta, lliure i sense complexos pot influir i impulsar molt positivament en ambdós sentits aquí exposats: l'educatiu i l'obertura de nous mercats financers.
En l'actualitat, els estaments polítics autonòmics no disposen ni de totes les armes executives ni de tots els pressupostos necessaris per dur a terme les iniciatives exposades en la seva totalitat, potser només per iniciar les educatives. A pesar d'això, no cal dir que ens afegim a Boronat i Garcia Ruiz en què cal començar a embastar tot allò que sigui possible ja des d'aquest moment. Malgrat les estretors pressupostàries no s'hauria d'hipotecar el llançament econòmic futur del país per no posar a treballar tot el coneixement i la iniciativa acumulats en ell.
L'estudi de la forma en què aquesta Borsa Pime es podria estructurar i com hauria de treballar per ser més efectiva ja es pot començar a fer. I l'educació de l'obertura de mires dels executius pime, també. Si Catalunya, Estat o no, vol ser capdavantera i referent no pot quedar-se, sigui dit amb tot el respecte, en el model de la merceria de la cantonada.
Impulsar i afavorir altres sistemes de finançament empresarial, especialment per projectes micro i pime.
En el punt anterior ja ens hem referit amb escreix a la necessitat d'impulsar sistemes alternatius de finançament als clàssics bancaris, sens dubte en coincidència total amb la contundència i claredat de les opinions vessades per Boronat i Garcia Ruiz al capítol 11 del seu llibre.
El Govern de la Generalitat hauria d'agafar el protagonisme necessari en aquest camp sense haver de dedicar-hi grans partides pressupostàries, fent una tasca intensiva de promoció de les noves vies financeres.
Som conscients que es pot al·legar discriminació de les entitats bancàries privades tradicionals però, sense pretendre que es converteixin en solucions definitives, cal ser conscients que Catalunya precisa, amb independència política o sense, una alternativa financera al model espanyol imperant, per tornar a situar-la al grup capdavanter de producció i increment de riquesa no només de la UE, sinó del món globalitzat.
En aquest capítol no solament recollim totes i cadascuna de les propostes dels esmentats autors de "Catalunya last call", sinó que en creiem imprescindible la seva popularització entre el teixit empresarial del país. Per això demanem del Govern que es mostri pro-actiu.
Banca comercial, banca privada, business angels, borsa pime, fons d'inversió, family office, i finalment un banc públic d'inversions a redós de l'actual ICF o del futur BCC són camins que a més de fer-los possibles facilitant-los jurídicament i mercantil des de l'Administració també s'han de fer atractius des del punt de vista fiscal.
També n'hem fet referència, i hi haurem de tornar quan parlem de fiscalitat, però en aquest món econòmic dels Estats de benestar el component fiscal té una gran importància en la presa de decisions i per tant és útil per a fer coincidir els interessos privats amb els interessos socials de país.
També en aquest punt reclamem una immediata posta en marxa d'estaments i entitats públiques tècniques en la preparació de totes les possibilitats financero-fiscals, per a lo qual segurament no faran falta ampliacions de recursos públics si es té la precaució d'alleugerir de llast duplicat o innecessari altres departaments de la funció pública. D'aquesta manera ja seríem en la línia del conjunt de propostes recollides en aquest treball.
Amb força seguretat, ressituant tècnics i objectius ja actualment en pressupost públic, es pot aconseguir una preparació tàctica i estratègica del tema financer en la línia de les necessitats de l'economia real catalana.
Ja hem anunciat que partíem dels principis d'honestedat sense caure en dur el lliri a la mà i com que suposem que arribats a aquest punt ja hem anat cremant etapes, no cal insistir massa en què per a obtenir resultats caldrà treballar amb paràmetres que no permetin corrupteles ni favoritismes prevaricadors, si volem que els resultats menin Catalunya a ser competitiva i resolutiva.
Cal que aclarim que, per a nosaltres, qualsevol iniciativa d'impuls financer no pot discriminar cap tipus d'empresa, ja que hi ha força activitats que sense ser de gran valor afegit són imprescindibles per a cimentar la solvència de les capdavanteres, i aquelles també necessiten de que la seva "gasolina", és a dir el finançament del circulant, tingui prou octanatge. En tot cas, el què cal és determinar prèviament els percentatges de dedicació de recursos, és a dir temps i diners, en funció dels sectors que els tècnics assessors proposin que cal potenciar.