Prioritzar l'estudi de la viabilitat financera del projecte, que s'ha de sustentar per si mateix, i fer-ne el seguiment.
Aquest ha de ser un dels altres pilars on fonamentar el futur financer de les empreses catalanes, amb permís de Basilea III i de les noves normatives UE sobre la unió bancària que vagin sorgint, sempre i quan la Catalunya-Estat opti a la permanència dins de la UE.
Els objectius empresarials en un futur immediat els creiem obligatòriament àgils i canviants per aquells països que desitgin estar en la punta de llança econòmica mundial. Com ja hem escrit des de la introducció diverses vegades, estem convençuts que una Catalunya-Estat té la possibilitat de comptar-se entre aquestes nacions capdavanteres per les seves característiques si des de l'Administració i des dels actors econòmics i financers es prenen seriosament el repte i s'apliquen polítiques honestes, ètiques i competitives.
Creiem que només d'aquesta manera, una Catalunya-Estat, dins o fora de la UE, serà un dels referents mundials econòmics i empresarials. No volem caure en el xovinisme i afirmar que serà el referent per excel·lència, però sí que podria entrar a formar part d'aquesta elit de petits països molt competitius en base a la seva especialització i a l'agilitat i desvergonyiment en el suport al desenvolupament de l'aplicació del coneixement que són capaços de generar.
Aplicant tots aquests paràmetres el dilema pot estar en la pertinença a la UE, però aquest és un debat que entenem que s'hauria d'afrontar des d'estaments polítics i tècnics amb un altíssim nivell de coneixements dels quals no disposa l'autor d'aquest treball. Aquestes persones però, pel bé del país, haurien d'estar absolutament desvinculades d'interessos partidistes i empresarials determinats. Aspecte aquest que, atès el nivell d'interès que ha suscitat la qüestió de la independència de Catalunya, veiem força fàcil d'aconseguir.
Deixant de banda aquestes qüestions que si bé són molt importants no estan a l'abast de les humils pretensions d'aquest document, reiterem que la manera d'aconseguir l'agilitat i la seriositat empresarials en l'aplicació de tot allò que l'emprenedoria del país pot aportar entenem que és que el sistema financer, s'articuli com s'articuli, ha de prioritzar el finançament d'aquells projectes que per si mateixos s'aguantin econòmicament, amb independència dels volums patrimonials d'aquells que els impulsin.
Per aconseguir aquest objectiu necessitem dues qualitats: bons professionals de l'anàlisi econòmic no estandarditzat -hi són ja, a Catalunya- i equips financers capaços de fer el seguiment d'aquests projectes, formant una mena de Consell Tècnic amb els empresaris involucrats en cada projecte, amb poder per a decidir l'augment de les línies de finançament si l'evolució del mateix s'ho mereix, o el fre i/o abandonament en cas contrari. De professionals capaços de dur a bon port aquesta tasca també n'hi ha ja avui a Catalunya.
Aquests equips són clau en l'evolució dels projectes i per tant no poden tenir actuacions mimètiques ni ser simples introductors de dades als ordinadors, pensant que aquests ja faran la feina que calgui. Han de ser equips integrats per professionals preparats, barrejant persones amb experiència amb d'altres amb més coneixement teòric i habituats a les possibilitats tecnològiques de cada moment. I han de fer la lectura del projecte amb un to crític però creatiu. No es tracta de dur a examen projectes com aquell que es presenta a les oposicions, on el tribunal només estarà a l'aguait dels errors. Han de ser equips pro-actius, que aportin propostes de solució i de millora allà on hi hagi llacunes o riscos innecessaris. Un Consell Financer Assessor.
Per tant, s'han de recuperar per a aquests equips persones de nivell pràctic demostrat per combinar-se amb els altres professionals, més integrats en l'actualitat 
tecnològica. En aquest cas afortunadament, com recullen Boronat i Garcia Ruiz al seu llibre, la crisi financera ha deixat lliures, o a l'atur vist en negatiu, persones preparades pe a integrar-se en aquests equips que poden aportar coneixements i experiència, amb lo qual estarem recuperant per a la societat bona part del coneixement i del factor humà que durant uns anys ens hem permès el luxe de tractar-lo com a un element sobrer, concentrant l'únic protagonisme a les generacions de "jasp", com els batejava aquell anunci d'un vehicle amb altes prestacions.
La societat econòmica va considerar un llast el "factor treball" a partir de certa edat. En part, gràcies a un sistema erroni que propiciava les prejubilacions indiscriminades, per tant sense valorar-ne la pèrdua de les aportacions de coneixement que també es jubilaven amb els seus propietaris. Això sense comptar, ja en parlarem més endavant, els costos econòmics i socials que van representar i que avui encara patim. Fins que ens hem trobat amb els resultats.
Estem convençuts que cal rectificar immediatament, doncs. I a una Catalunya-Estat li estaria permès.
Amb aquests equips en el món financer, i aplicant la filosofia indicada de valoració i seguiment tècnics dels projectes a finançar, siguin d'alt o baix valor afegit, creiem que encaminaríem bona part de la problemàtica d'inversió en el camí correcte, descobrint vies de treball que obririen nínxols de mercat positius per a entitats financeres d'inversió, pertanyin a la banca o no.
Quan el retorn del finançament del projecte empresarial no està garantit per la naturalesa del propi projecte, i en el cas de que esdevingui fallit, haver de recuperar la inversió executant altres bens dels promotors del projecte significa empobrir el país i així tallar les possibilitats d'impulsar nous projectes, que acabin recuperant la pèrdua social i econòmica del primer. En canvi, formant part crítica pro-activa d'aquests projectes, defensant els que s'aprovin com si fossin propis de l'entitat financera, valorant conjuntament i d'una forma continuada augments o disminucions de risc, és l'única manera de que s'aconsegueixin èxits econòmics i empresarials de qualsevol nivell però positius per a la societat en tots els sentits, sobretot en l'impositiu. Donar-hi l'esquena és donar l'esquena a aquest Estat que pretenem que sigui d'excel·lència.
És el què creiem i el què defensem sense pal·liatius.
Ja hi ha una proposta, originada des de la CECOT, en un sentit semblant al què acabem de definir, però possiblement menys agressiva, que l'ha definit com el "mediador de crèdit", de la que en desconeixem l'èxit. Aquesta seria una figura intermèdia entre empreses i entitats financeres, que valoraria els projectes amb independència dels avals. Nosaltres, en no pertànyer a una patronal catalana que per definició serà refractària a la participació forana en les decisions executives empresarials encara que aquesta hi estigui compartint interès, anem un pas més enllà i considerem que per a involucrar-s'hi l'entitat financera ha d'estar suficientment propera als òrgans de gestió dels projectes empresarials sobretot i especialment per poder-los impulsar un cop iniciats en cas d'albirar-ne la possibilitat de millora dels resultats.