Si estudiem el conjunt de propostes redactades en posts anteriors, ens adonarem que la major part de les seves pretensions no són possibles si l'estructura del conjunt de les lleis bàsiques sobre les que descansaran les normes específiques a aplicar en cada sector econòmic o empresarial no és fonamentalment estable.
A priori, l'estabilitat que reclamem estaria renyida amb el dinamisme que propugnem en l'anterior apartat. Però nosaltres creiem que si es compleixen algunes característiques en l'entramat legislatiu bàsic no entrarem en cap mena de contradicció.
Aquestes característiques podem definir-les, en síntesi, en una paraula: concreció. Les lleis bàsiques que afectin la creació de riquesa mitjançant empreses o iniciatives individuals i els reglaments que les desenvolupin no han d'entrar al detall. S'han de quedar en els principis bàsics sobre els què s'assentaran les normatives de rang inferior, més específiques i concretes.
Si l'entramat bàsic és de fàcil comprensió i aplicació en les de rang inferior, aquelles es convertiran en unes referències clau per al desenvolupament econòmic i empresarial al què tothom podrà referir-s'hi.
En propers apartats del document segurament haurem d'entrar-hi de nou, i potser amb més detall. Però creiem que la referència aquí hi és obligada, ja que sense la senzillesa i concreció d'aquest entramat s'estarien creant uns fonaments legals d'excessiu pes, difícils d'adequar a les realitats canviants del món globalitzat i de les tècniques en evolució constant.
Un exemple ben clar n'és l'actual situació econòmica, financera i monetària que està vivint la Unió Europea aquests darrers anys, amb uns sistemes i uns esquemes de presa de decisions executives mastodòntics, poc àgils i excessivament normativitzats, que permeten massa escletxes per on s'escolen situacions especulatives negatives, tant políticament com econòmicament.
Si els esquemes bàsics normatius de la Unió Europea fossin lleugers, els protocols d'actuació i legislatius temporals podrien ser més àgils, i permetrien mantenir més fàcilment la flotabilitat i, per tant, la seguretat i fiabilitat del projecte comunitari, tant el polític com l'econòmic.
No hauríem, doncs, de caure en errors coneguts si pretenem convertir Catalunya en un Estat d'excel·lència o en allò que més s'hi apropi.