Actualment existeixen una ingent quantitat de llistats, alguns promoguts per l'Administració, d'altres promoguts per entitats privades, i d'altres per lobbys, econòmics tots els quals teòricament compleixen la normativa de protecció de dades però que en realitat s'utilitzen com a armes d'amenaça massiva a particulars, pimes i professionals, atesa la naturalesa dels gestors dels esmentats llistats.
Nosaltres som partidaris, per exemple, de que la morositat sigui controlada degudament, com es veurà en propostes que farem més endavant, però encara som més partidaris de la igualtat d'oportunitats de les empreses. La realitat és que normalment les pimes es troben obligades a jugar amb les mateixes normatives que, com ja hem reiterat, a l'Estat espanyol acostumen a estar pensades per a grans empreses i que, per tant, són manifestament inadequades per a les pimes pel fet de crear uns terrenys de joc econòmics de difícil estabilitat sobre els quals moure's.
La casuística ha tornat, en moltes ocasions, a substituir l'obligació generalista de les normatives a aplicar. Així hem pogut conèixer iniciatives nascudes amb una idea de control positiu però que han acabat pervertides per l'ús legal però indegut d'aquestes iniciatives. En són dos exemples clars el REA i l'ASNEF.
El REA va néixer, en teoria, per evitar les sots-contractacions excessives en el món de la construcció, pensant sobretot en casos d'obra pública, que propiciaven situacions de flagrant estafa a l'erari públic per una banda i a les pimes sots-contractades en darrer terme. A l'erari públic perquè s'encaria artificialment la obra per la suma de comissions i marges comercials interposats, i a l'empresa sots-contractada en darrer terme perquè no era infreqüent que patís l'impagament de les seves delmades factures. També es va crear per intentar que els marges industrials de les darreres empreses sots-contractades no s'haguessin d'aconseguir en base a estalvis il·lícits. La realitat, al cap d'anys de funcionar, ha estat que no s'han aconseguit cap dels objectius proposats i, en canvi, segueix existint una trava administrativa més.
L'ASNEF, i altres llistats d'igual origen, es van crear per a tenir una relació de persones físiques i jurídiques moroses, però d'ús exclusiu real per a la banca i les empreses de subministres, participades moltes d'aquestes directament o indirecta per la banca. Fixem-nos en el detall d'aquestes: el gruix de la seva facturació es fa a clientela captiva, és a dir depenen molt directament del BOE.
Nosaltres seguim sent partidaris de les coses senzilles, que bé prou que les persones ens les compliquem: propicien l'agilitat, la comprensió i la igualtat d'oportunitats. Per tant, si amb l'ajuda de les omnipresents TIC podem simplificar els passos per aconseguir els objectius desitjats, que en aquest cas no són els 
llistats en sí mateixos sinó la sots-contractació lícita o el combat a la morositat, segurament aconseguirem millors resultats que complicant els passos a seguir.
No cal dir que la solució més definitiva a determinades actuacions socialment ben vistes però il·lícites i deshonestes passa per una educació, que no ensenyament, correcta. Malauradament, per aconseguir aquesta finalitat han de passar un parell de generacions fent la feina ben feta i sembla que avui per avui encara a Catalunya no ens hi hem posat, potser perquè no hem pogut o potser perquè ni tant sols ens ho hem plantejat.
Però que no ens hi haguem posat no vol dir que no haguéssim hagut d'haver-ho fet ja, i segurament aquests llistats ni tant sols s'haguessin plantejat.
"Finestretes úniques", properes als ciutadans.
Malgrat que n'hem fet referència en diverses ocasions anteriors en aquest document, i en concret en aquest mateix capítol, creiem que hem de reiterar que per als temes mercantils la descentralització proposada no ha d'estar renyida amb la possibilitat de què en qualsevol de les oficines registrals proposades es puguin realitzar des dels tràmits administratius fins al pagament de les taxes que aquests tràmits o inscripció d'actes a registrar puguin comportar.
No té cap mena de sentit en un Estat que es vol desenvolupat i capdavanter crear al ciutadà o al representant d'una empresa un rosari de tramitacions repartides en indrets dispars. No tenia sentit abans, però en té menys en l'època de l'esclat de les TIC, les intranets corporatives i les comunicacions virtuals amb la banca, fins i tot des d'un "senzill" smartphone.
Per tant, advoquem decididament per les "finestretes úniques" però en els mateixos termes que indicàvem en els punts anteriors d'aquest capítol: variades i descentralitzades i on es puguin fer tots els tràmits. Aquestes oficines de tramitació podrien coincidir amb aquelles que servissin d'oficines registrals o, si és el cas, ampliar-ne la xarxa amb oficines específiques que no hagin de complir amb els requisits d'oficines registrals que, per definició, han de ser més complexos.
Ens referim a aquells tràmits que no es facin via Internet, és clar, que en realitat creiem que són els que s'hauria de propiciar que quedessin residuals