En tant que concepte, el principi de confiança prèvia és una eina molt potent per al desenvolupament econòmico-empresarial en qualsevol societat.
En el fons, simplement consisteix en desenvolupar normes, lleis i ordenances a partir del criteri democràtic de la presumpció d'innocència i del principi de l'honestedat de totes les parts, referit a l'inici de qualsevol proposta o activitat noves. Aplicant bé aquest criteri, que desenvoluparem en alguns dels seus detalls tot seguit, hom pot aconseguir l'apropament als objectius de l'Estat business friendly que hem indicat com a essencials en la introducció.
Tanmateix, l'aplicació d'aquest criteri no significa haver de deixar en l'oblit l'obligació del compliment de les normes preestablertes pel poder legislatiu o executiu, ni el seu control i inspecció per part d'aquest darrer.
Val a dir que l'experiència fins a la data demostra que les parts afectades, que són alguna o algunes de les Administracions i la part promotora o empresarial, que és la que invertirà capital, temps i esforços de tota mena en el projecte, des del minut zero podríem dir que es vigilen de reüll, quan el què haurien de fer és anar de bracet per a la consecució de majors, millors i més ràpids resultats tant per a la part inversora com per al propi bé comú de la societat a què ambdues parts pertanyen i al què ambdues de diferent manera serveixen i en el segon cas li creen riquesa.
No podem oblidar, doncs, que les Administracions en si mateixes no són les qui creen riquesa, encara que les seves decisions via decrets, lleis, ordenances i normatives poden convertir-se en una eina multiplicadora de la riquesa creada a partir de les iniciatives privades, siguin personals o col·lectives. Per contra, cal tenir present que les Administracions també poden ser un pesat llast que freni aquesta creació de riquesa.
No cal dir que els polítics que han de dirigir aquestes Administracions, que haurien de ser escollits democràticament entre els millors, tenen el dret de fer-ho segons els criteris que hauran defensat prèviament en públic i segons els quals hauran estat elegits, però també el deure de fer-ho en pro de la societat a la que tenen intencions de servir segons la seva ideologia, presentada durant el període electoral.
La ciutadania, participant en l'elecció dels dirigents polítics, ja haurà, de fet ja ho està fent en l'actualitat, aplicat aquest principi de confiança prèvia que, val a dir-ho, moltes vegades ha estat defraudat o bandejat pels propis dirigents que han arribat a gestionar quotes de poder. Aquest és el motiu pel què entenem que la promulgació d'una llei electoral i de finançament de partits polítics transparent, democràtica i coherent amb el país és un complement indispensable a les propostes que recollim en aquest treball.
Normes, lleis i ordenances basades en el principi anterior.
Totes aquelles normatives sorgides de qualsevol nivell d'Administració han d'estar basades en el principi de confiança prèvia. Cap articulat o reglament posterior ha de desvirtuar-lo. Tant el poder legislatiu com les Cambres de Comerç o altres organitzacions reconegudes han de poder alertar fàcilment de la inexistència o el menyspreament d'aquest principi a l'Estament promotor de la proposta de norma en concret i denunciar-ho, en cas de persistència, al poder Judicial corresponent, en general el Tribunal Econòmic-Administratiu o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els quals en un termini breu, un màxim inexcusable de tres mesos, haurà d'haver dictaminat l'encert o l'error de l'esmentada denúncia i la seva correcció.
Si tenim en compte que el què es pretén amb aquest criteri normatiu és aconseguir agilitat i abaratiment de costos, no es pot obviar, com s'anirà recordant en les nostres propostes, l'agilitat de la Justícia.
Justícia civil, administrativa i mercantil ràpida, una de les bases de totes les propostes.
La fiabilitat d'un país, entre d'altres qüestions, queda recolzada si el seu sistema judicial al complet és fiable. Des dels advocats, els seus col·legis professionals, la política d'honoraris que han de minutar i els serveis d'advocacia d'ofici fins als propis jutjats i tribunals han de ser fiables. I en aquest cas, fiables vol dir en primer lloc d'una professionalitat sense dubtes i en segon lloc d'una agilitat escrupolosa d'obligat compliment. Si una Justícia lenta no és justícia, també quan ens referim a temes empresarials i econòmics no solament no és justícia, sinó que és directament injustícia.
Partint d'aquesta base hom pot afirmar que és preferible una injustícia o error judicial motivat per l'obligada diligència que una sentència justa dictada fora de tot
termini raonable, perquè aquesta ja és injusta per definició. No contemplem ja la possibilitat de trobar-nos amb una sentència fora de termini que a més a més sigui errònia...
Per tant, cal que la societat aporti una fonamentació sòlida per aconseguir-ho. No hi ha millor moment per a posar-s'hi que el full en blanc que significa la creació d'un nou Estat de Dret. Consentir el contrari és obrir les portes de la seva degeneració inexorable cap a una societat de tall mafiós, basada en la llei del més fort, amb la conseqüència d'endinsar-nos en una espiral negativa de gairebé impossible solució. No cal esmentar-ne cap exemple, ja que són coneguts per tothom.
Doncs, posem-nos-hi:
La Justícia és, ha de ser, el tercer poder i exercir com a tal. Per tant, és imprescindible que sigui el més independent possible dels altres dos poders, lo qual s'ha de traduir en unes estructures administratives i de gestió pròpies i independents de partits i d'Administracions Executives, basades en uns pressupostos propis. De cap manera podem caure en la histèria viscuda en l'actualitat en la Justícia del Regne d'Espanya, en la que presumir la independència de criteri de la mateixa és sens dubte caure en la innocència més absoluta.
Per aconseguir aquests objectius, proposem que a la Catalunya-Estat la Justícia es basi en els següents principis:
- L'únic nexe d'unió entre el Poder Judicial i l'Executiu ha de ser el Conseller de Justícia.
- Nomenament democràtic d'un Govern del Poder Judicial escollit pels advocats col·legiats i en exercici demostrable com a lletrats durant el darrer any abans de l'elecció d'aquell. El seu mandat serà per un període de cinc anys i màxim per dos mandats, consecutius o no.
- Elecció del Conseller de Justícia, en tant que portaveu del tercer poder al Govern de la Generalitat, per part del President d'aquesta, a proposta d'una terna presentada pel Govern del Poder Judicial.
- Elecció democràtica de jutges i magistrats entre els advocats col·legiats candidats que compleixin els requisits professionals que reglamentarà el Govern del Poder Judicial, per un període no superior a quatre anys, reelegibles com a màxim per quatre períodes, consecutius o no. Els electors seran advocats col·legiats que hagin exercit com a lletrats als Tribunals de la circumscripció en eleccions un mínim de vegades durant el període que s'acabi.
- Elaboració i proposta del pressupost anual per part del Govern del Poder Judicial, amb independència del pressupost de l'Executiu, debatut i aprovat pel Parlament i d'obligat compliment pel Govern de la Generalitat, que l'haurà d'incorporar als Pressupostos Generals de l'Estat.
- Obligada incorporació de les TIC d'una manera immediata en la gestió de les causes judicials. Incorporar els certificats electrònics en les comunicacions virtuals entre parts i entre aquestes i els tribunals.
- Eliminació de la figura del procurador.
- Redacció obligatòria dels documents judicials en llenguatge entenedor, d'ús quotidià.
- Fixació d'un límit d'un any per a resoldre causes civils, penals, econòmico-administratives o mercantils. En cas d'incompliment de terminis, el Poder Judicial haurà de costejar les indemnitzacions que correspongui a les parts en litigi, amb càrrec als seus pressupostos i establint les responsabilitats professionals preceptives.
- Llibertat del Govern del Poder Judicial per establir els reglaments de règim interior que convingui, exercir la pròpia inspecció de primer nivell i establir els règims de sancions per incompliment.
- Tutela, vigilància i supervisió de la gestió judicial, inclosa la liquidació del pressupost anual, per part del Parlament i de les Agències Antifrau que puguin crear-se en dependència del Poder Legislatiu.
- Els treballadors adscrits al sistema judicial no podran ser traslladats a altres instàncies administratives per simple convalidació, formant un cos especial de la funció pública, que dependrà del Poder Judicial. El seu règim d'ascensos i retribucions ho serà en funció de la professionalitat i productivitat demostrada, a més a més dels estudis complementaris que es requereixin per a determinats càrrecs en l'organigrama jeràrquic.
- Els cos de fiscals, en tant que representants populars, no dependrà orgànicament del Govern del Servei Judicial i els seus membres no podran formar-ne part, encara que podran, en tant que lletrats en actiu, ser electors i elegibles en qualsevol elecció democràtica interna. En aquest darrer cas, hauran de cessar com a fiscals. Les lleis relatives a incompatibilitats i els reglaments interns en fixaran els límits i les condicions. Els fiscals, en tant que representants de la ciutadania, no podran actuar en plets ni civils ni penals en els quals es dirimeixin dissensions entre particulars i no es pugui considerar afectada la societat com a col·lectiu.