Eliminació de responsabilitat indirecta o derivada.
Aquest és un dels conjunts de propostes que, com dèiem en la introducció, podria ser qualificat de "políticament incorrecte", ja que proposa un canvi estructural, psicològic i social del sistema actual de responsabilitats dels individus amb la societat de la que formen part. En definitiva, un canvi sistèmic.
Si la filosofia bàsica d'aquest treball està fonamentada en els principis d'innocència i de confiança prèvia en primer lloc, en segon i a molt poca distància hi hauríem de situar el principi de responsabilitat de les persones.
Estem convençuts que bona part de la problemàtica de l'educació actual de la nostra societat rau en el missatge constant i comú de tots els dirigents polítics cap al ciutadà mig, que dona per suposat que els serveis públics són gratuïts. Això ha estat així fins que la crisi financera i econòmica ha esclatat amb tota la seva violència especialment en relació a aquests serveis. Malauradament però, el missatge està força arrelat en almenys dues generacions de ciutadans que, fins avui, havien basat la seva tranquil·litat en què l'Estat del benestar (el "pare-estat") proveiria tot el què fos necessari, sense cap altre esforç de la seva part que el de pressionar col·lectivament per la "gratuïtat" dels serveis, siguin escolars, mèdics, de transport, per a la gent gran, per les persones sense feina, pels infants, per les famílies monoparentals, per les famílies nombroses...
Aquest missatge ha arrelat en totes les capes socials però molt especialment en les classes menys afavorides, que acostumen a ser les que genèricament mostren menys interès en l'evolució personal, professional, laboral i social, confiant-ho tot en l'evolució econòmica vegetativa, que fins fa pocs anys era certa.
Els temps però han canviat. Les tècniques han propiciat la necessitat de que les persones individualment puguem viure en un estat de constant evolució. Encara més, l'evolució ha entrat a formar part de la vida dels ciutadans: la informàtica, la irrupció de la telefonia mòbil, d'Internet, de les transmissions de dades, la globalització virtual en la seva màxima accepció, ens està canviant les essències vitals. Ja no és tant important saber geografia de memòria: tenim els GPS, les aplicacions de mapes i de vistes via satèl·lit; ja no és important dominar els càlculs bàsics: tenim ordinadors, calculadores...; ja no és important tenir programacions de calendari personals a mig i llarg termini: la immediatesa de les comunicacions ens fa viure en una permanent variació de l'agenda...; fins i tot el paper moneda com a tal és menys important: les targes de crèdit i dèbit i ara els smartphones el substituiran majoritàriament, amb la facilitat que això significa de poder pagar en qualsevol moneda allà on sigui; els desplaçaments ja no es compten en unitats de mesura lineals sinó temporals; els idiomes s'han globalitzat, ja no són un greu obstacle perquè els ciutadans es moguin, ara el què compta és poder-se comunicar en l'idioma que sigui. I un munt de noves situacions que la societat en tant que organització ha d'assumir.
I Catalunya, afortunadament per als catalans, ara es pot trobar amb el paper en blanc que significa la proclamació de la seva independència política, amb lo qual hi ha la oportunitat única de dissenyar gairebé des de zero aquestes qüestions, sense prejudicis, com també ja hem manifestat anteriorment.
Així, doncs, aprofitant aquestes noves tècniques podem aconseguir la nostra conversió en tant que ciutadans en persones més responsables, per tant més lliures, lo qual indica que haurem de prendre més decisions personals. Adaptar els ciutadans a aquest nou model també significa tenir una societat formada per persones menys tutelades per l'Estat.
Atès que la iniciativa d'aquests canvis s'hauria de promoure des de l'Administració, cal preveure reticències dels dirigents polítics i socials actuals, acostumats a portar-ne les regnes sense competència, amb total impunitat, lo qual, dit sia de pas, al nostre entendre és el què ha dut el sistema a la seva perversió.
D'un costat, doncs, serà imprescindible una suposada gran generositat per part d'aquests dirigents i de les elits que els envolten per renunciar a determinades posicions d'aparent superioritat, abans de què esdevinguin falses en un futur molt proper. Però també, d'altre costat, serà imprescindible la connivència i l'interès dels ciutadans, que hauran de tornar a prendre les regnes de les seves pròpies vides.
Preveiem que el sistema de vida occidental a mig termini acabarà anant pels camins que proposem, si no de grat per força, amb lo qual les prerrogatives actuals de les elits esdevindran menys rellevants i, a rel d'això, els ciutadans esdevindran més lliures. Per tant estem convençuts de què més val encarar la situació i ser els primers en aplicar aquests canvis. D'aquesta manera una Catalunya independent seria un referent global destacat, que és el què en el fons ens estem proposant en redactar aquest treball.
Estem tant convençuts de la necessitat del què aquí s'exposa que creiem que l'aplicació del nou sistema de responsabilitats individuals ha de prevaldre fins i tot per sobre de la integració de la Catalunya-Estat a la UE. És a dir, si l'acceptació dels protocols comunitaris no permetés l'aplicació del canvi sistèmic proposat, creiem que seria preferible, o com a mínim digna de ser avaluada, la no integració de Catalunya a la UE, independentment de la conveniència o no de l'acceptació de l'euro com a moneda.
A cada actor social, la seva responsabilitat.
Per a obtenir els resultats indicats en l'introducció d'aquest capítol, creiem que la millor manera és la de què cada individu, sigui persona física o jurídica, gestioni la seva pròpia responsabilitat en front de la societat.
Ens referim no solament a les responsabilitats impositives, sinó també a les responsabilitats cognitives, sense les quals no es poden prendre decisions amb la màxima llibertat possible.
Naturalment les persones jurídiques descansaran les seves responsabilitats en els òrgans d'administració, en les condicions que hem indicat en el capítol anterior.
En concret afirmem que les responsabilitats de les persones no han de derivar-se a altres persones en cap dels àmbits socials. Així, els empresaris o els òrgans de gestió de l'empresa tenen l'obligació de gestionar adequadament aquesta, procurant mantenir l'activitat mínima suficient, els marges adequats, l'organització, complir els requisits impositius, etc. de la mateixa per aconseguir el bon fi dels objectius socials que s'han proposat i pels quals l'empresa ha pres responsabilitats. Els empleats, al seu torn, a més a més de fer front a totes les seves pròpies obligacions impositives individuals, han d'obtenir i comprometre's a mantenir la màxima productivitat i a l'aprenentatge constant que els permeti personalment ser sempre útils a la societat, amb lo qual asseguren les pròpies possibilitats de feina i promoció, i també han de ser responsables de la pròpia seguretat i higiene en el treball. L'Administració, al seu torn, ha de responsabilitzar-se de gestionar i donar els màxims i millors serveis possibles amb les recaptacions efectuades, realitzar els controls que es determinin d'una forma estricta però justa i equànime, etc.
Si ens quedem al nivell de l'empresa, podem esmentar per exemple que de les pagues extres només té sentit mantenir-ne una, i no obligatòria: una paga, voluntària, que determinarà l'empresa en cas de què els resultats obtinguts permetin compartir-los amb els empleats. Les altres pagues extres no tenen cap més sentit que el de derivar la responsabilitat de l'estalvi individual de cada empleat en l'empresa.
No discutim la bondat de la decisió quan es va prendre. Però no té cap sentit en l'actualitat que l'empresa hagi de "guardar" uns diners propietat dels empleats durant un període de sis mesos, passat el qual els hi hagi de lliurar. Segurament en grans empreses és una altra forma irregular de finançament a costa dels sous dels empleats, atesos els recursos financers de què disposen. Però en el cas de les pimes en moltes ocasions acaba sent un malson financer addicional que fàcilment es pot evitar. No proposem, naturalment, que les nòmines anualment computades s'hagi de disminuir, sinó el prorrateig de la nòmina anual completa en dotze mensualitats.
Cas apart mereixerà la part variable de la nòmina, que tractarem més endavant.
Seguint amb l'empresa, tampoc cal que aquesta hagi de retenir, en nom dels empleats, durant tres mesos, la part de les nòmines corresponent a la part impositiva sobre les rendes de les persones físiques. Pot ser una altra font de finançament irregular de grans corporacions, en cas de liquidar trimestralment, però segur que és un nou malson per a les pimes que els obliga a distreure recursos humans i financers, amb lo qual perden productivitat i competitivitat. El mateix podem dir en referència a les quotes obreres a la Seguretat Social, per exemple.
I menys de la forma com s'està plantejat actualment, que afegeix sense necessitat risc jurídic als òrgans d'administració i malestar interior entre seccions i nivells en les empreses. Ambdues circumstàncies s'han d'eradicar si pretenem ser capdavanters.
Actualment, al segle XXI, les TIC ens han envaït i fet la feina més planera i directe, sense que les distàncies i el temps signifiquin cap obstacle. Podem confiar-hi doncs també en aquesta àrea la seva part de revolució i aprofitar-les per agilitzar i fer més palesa la responsabilitat de cadascú en tant que individu pertanyent a una societat.
És la forma d'acostar-nos al nivell d'excel·lència pública desitjat.
Modificació de la responsabilitat derivada.
Una de les qualitats d'adequar les normatives fiscal, mercantil, laboral, etc. al punt anterior és la de que cada persona física haurà de responsabilitzar-se de la realització dels seus deures impositius amb les Administracions públiques. D'aquesta forma, s'eviten responsabilitats derivades cap a tercers.
En el cas que motiva aquest document, que no és altre que la recerca d'un Estat business-friendly format majoritàriament per un teixit pime que serveixi d'excusa i suport per a l'implantació i manteniment de grans empreses, aquesta qualitat es tradueix directament en una millor productivitat a aquelles, ja que minoren el grau de dedicació dels òrgans directius i de les estructures no productives de les mateixes a la recaptació per compte de l'Administració i rebaixen el nivell d'estrès relatiu a aquests temes, i per tant, al mateix temps en rebaixen els costos estructurals.
Entenem que a Catalunya la més gran competitivitat macro s'aconseguirà amb el sumatori de les més grans competitivitats micro. Per tant, atès que convergeixen en les cúpules empresarials de les pimes la pràctica totalitat de la responsabilitat de les decisions finals, estem convençuts que qualsevol despesa d'energia en altre sentit que hagin de fer aquelles malmet la competitivitat i, per extensió, la productivitat de les empreses.
Acurada reglamentació de pagament de nòmines i les seves relacions fiscals.
Cal tenir present que bona part de les estructures no productives de totes les empreses està dedicada al què s'anomena recursos humans. Aquesta càrrega és més feixuga percentualment en les pimes per raons òbvies. El sistema, que s'inicia en la selecció de futurs empleats, s'acaba reflectint en una gestió diària, la culminació de la qual és un sistema de gestió de nòmines.
Per tant, per posar en pràctica els punts anteriors d'aquest apartat, cal evolucionar la reglamentació dels pagaments de nòmines, tal com ja hem apuntat. Aquesta nova reglamentació hauria de recollir uns aspectes bàsics comuns, als quals s'haurien d'afegir tots aquells que específicament calgui, a parer dels experts, per a desenvolupar i reforçar els primers.
A tall de llistat no exhaustiu, ja que no som especialistes en dret laboral, com a elements bàsics diferents de les normatives actuals indiquem els següents:
- Eliminació de les pagues extres. Prorrateig del sou anual en 12 mensualitats iguals, exceptuant la part de variable que, com el seu nom indica, estarà en funció de la productivitat segons pactes que s'hauran negociat anteriorment entre empresa i empleats.
- L'empresa haurà de liquidar mensualment a l'empleat la totalitat de la nòmina, inclosa la part de Seguretat Social que actualment s'anomena "quota empresarial".
- Als fulls de nòmina, com en l'actualitat, s'indicaran els imports que corresponen liquidar a cadascuna de les Administracions, segons els paràmetres pressupostaris que es legislin anualment per part de l'Administració.
- Les liquidacions impositives les realitzarà mensualment cada persona física, preferentment mitjançant mètodes virtuals, en una sola imposició però detallant els imports corresponents a cada àmbit d'aplicació.
- Els pagaments impositius pels imports que indiqui la nòmina es realitzaran com a màxim cinc dies més tard del cobrament de la nòmina. En cas de retard o impagament de la mateixa per part de l'empresa als empleats, caldrà reglamentar la forma en què l'empresa haurà de certificar a l'Administració l'existència del problema.
- Serà responsabilitat de l'empresa el càlcul correcte dels imports a liquidar. En cas d'error en aquest càlcul, l'empresa haurà de liquidar al seu càrrec la diferència errònia. Si l'error és per excés d'import impositiu, el sobrant s'abonarà al compte fiscal de l'empleat i es liquidarà en la següent declaració de la renda de les persones físiques.
- No és objecte d'aquest estudi el fer cap judici de valor respecte a la reglamentació de les assegurances socials, ni el sistema a aplicar. Però entenem que les propostes recollides en aquest apartat poden realitzar-se sense massa diferències en totes les situacions previsibles.
- Caldrà reorganitzar de cap i de nou el sistema de recaptacions que correspongui a cada Administració a través de la nòmina, de tal forma que la recaptació la gestioni inicialment l'ACAT (Agència Catalana de Tributs) en un únic ingrés per persona, per després liquidar a nivell intern a cada estament la seva part corresponent. En realitat però, aquesta regulació vindrà determinada pel disseny del software, que haurà de tenir en compte com a elements bàsics la facilitat d'ús i l'agilitat dels tràmits.