Separació de banca privada i comercial (o minorista).
Per iniciar passes en el sentit proposat en la introducció d'aquest apartat del finançament comercial, creiem que caldria la immediata i completa separació del que en l'actualitat coneixem com a banca comercial o minorista i la banca d'actius o banca privada.
La separació que proposem ho ha de ser en tots els sentits, ha de ser màxima. L'únic punt d'intersecció possible seria el de l'accionariat, que podria coincidir en una part substancial, i en la de màrqueting, que podria explotar la semblança de marca en tant que manteniment de missatge comercial per aprofitar sinergies en aquest camp.
D'aquesta manera, la banca purament comercial tindria un catàleg de productes de tall més "clàssic", especialitzant-se en la captació de passiu minorista i al crèdit de consum familiar i d'operacions d'actiu per a inversions d'empreses i professionals, o pel finançament del seu circulant. Si es van complint els paràmetres que proposem de control i de terminis més curts en el cicle de pagaments, el risc d'aquesta banca no solament es veurà minimitzat, sinó més diversificat, que és al cap i a la fi el què representen terminis més curts en el circulant.
La banca privada podria dedicar-se no solament a productes d'inversió creats i gestionats per tercers a nivell global, sinó que podria integrar-se de ple en les propostes que farem en els apartats següents com un gestor de fons d'inversió més, que precisen treballar d'una forma especialitzada i amb un control més personalitzat, immediat i proper que la simple comercialització de productes combinats de tercers. Aquesta segona opció, que no està renyida amb el manteniment de la primera, significaria no solament donar un impuls a la credibilitat de les empreses catalanes i els seus projectes, sinó fer-les més sòlides i amb millors perspectives de futur a ulls de la competència global, amb lo qual seria més fàcil generar un efecte dominó financer i, per lo tant, un creixement a nivell internacional.
A més a més, amb el temps seria més fàcil d'aconseguir que equips sencers de professionals de prestigi poguessin treballar en l'avaluació dels projectes des d'un punt de vista creatiu. Per fer-ho gràfic i simbòlic, els equips d'avaluació de riscos podrien passar a dir-se equips d'avaluació permanent i seguiment de projectes.
No tenim cap dubte que si es treballa amb aquesta mentalitat positiva, també recollida volgudament a "Catalunya last call" pels seus autors, el balanç d'encerts i d'errors seria netament positiu. Tant per a l'entitat, com per als seus clients. I sobretot, a fi de comptes, pel país.
En la banca privada, com en les altres situacions d'inversió, el què s'ha d'aconseguir ara és educar tothom a qualsevol nivell a Catalunya en la línia anglosaxona en el sentit de què cal tenir fracassos per poder aprendre'n i no tornar a errar, sempre i quan les decisions d'inversió no s'hagin programat a la babalà. Allò de què després d'una caiguda el més important és tornar-se a alçar.
Aquestes propostes no són gens fàcils de dur a terme, en som conscients. Per motius interns i externs. Als externs no hi podrem decidir massa, encara que sí que podrem escollir participar-hi o no, i per tant no entrem a valorar-los. Però a les motivacions internes un govern sí que pot influir-hi. Per això hi ha eines de pressió, normatives, de creació d'opinió i fins i tot coercitives que pot i ha d'utilitzar sense complexos per dirigir la nau amb mà ferma enmig de les tempestes.
Il·legalització de traspàs de dades entre banca comercial i privada, encara que pertanyin al mateix grup empresarial.
Una de les causes indirectes de la crisi financera dels darrers anys ha estat, per nosaltres, la confusió de banca comercial i banca privada. Per això hem plantejat el tema com una qüestió prioritària en aquest capítol. Però la base que ha permès aquest aiguabarreig ha estat l'ús indegut, que no il·legal, d'informació sobre els clients de banca comercial per part dels equips de promoció d'inversió en productes financers.
Les ambicions econòmiques, legítimes sens dubte, de les persones incloses als diferents nivells de gestió d'inversió, proporcionals als seus càrrecs, han operat la resta. Treballant amb una base de dades privilegiada han pogut preveure situacions de futures plusvàlues de patrimoni de clients amb possibilitats elevades de ser gestionades per la pròpia entitat, sobretot si els clients podien ser pressionats pels empleats del banc que havien establert el nivell oportú de confiança, partint 
doncs amb avantatge sobre altres ofertes possibles existents en el mercat. No cal perdre de vista que molts dels esmentats clients han acostumat a provenir del teixit empresarial i professional, que com ja hem dit molts cops, és majoritàriament pime i la seva economia personal s'ha trobat altament vinculada amb els seus propis projectes empresarials.
Aquesta situació, entre d'altres, ha portat a la creació de la bombolla financera, ja que s'ha format una mena d'espai tancat on l'aire no era mai renovat, acabant en una espiral semblant a la del ludòpata, que al final sempre perd, encara que en alguns punts intermitjos hagi tingut grans plusvàlues. Ha estat, doncs, un motiu més perquè la clientela pime hagi perdut la confiança en els seus gestors bancaris, que en aquest treball proposem de recuperar com un dels pilars de l'Estat business-friendly que volem per Catalunya.
Així, doncs, junt amb la separació dels tipus de banca, creiem que s'ha d'acomodar la Llei de Protecció de Dades i la reglamentació bancària no ha de permetre el transvasament de dades entre entitats ni tant sols pertanyents al mateix grup societari. Altra cosa serà que el client d'una forma voluntària permeti la duplicació de dades en ambdues entitats, talment com si no estiguessin vinculades.